La caça com a mitjà per promoure les relacions personals i el prestigi social podria tenir un origen molt més antic d'allò esperat.

Almenys aquesta és la principal conclusió d'un estudi realitzat per un equip d'arqueòlegs del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), després d'estudiar els arcs neolítics trobats al jaciment de La Draga (Banyoles (Pla de l'Estany)) durant una campanya d'excavació del 2012.

L'estudi, publicat a la revista Journal of Archaeological Science, conclou que la caça amb arc durant el Neolític podria haver estat un dels pilars de la unitat com a grup de societats humanes primitives.

Al comparar els escassos restes d'animals silvestres i l'abundant material de caça trobat al jaciment, els arqueòlegs van arribar a la conclusió que "l'alimentació no era el principal objectiu de l'elaboració d'objectes de caça", assegura l'investigador del CSIC Xavier Terradas, de la Institució Milà i Fontanals.

Segons l'opinió dels científics, l'arcuació neolítica "podria haver tingut una important funció social i de col·lectivitat, a més d'aportar prestigi social a l'activitat física i als individus involucrats en ella", explica Terradas.

Segons l'estudi, en alguns casos, el prestigi estava lligat al tipus d'animal caçat i, d'altres vegades, es relacionava més amb la distribució que es realitzava de la presa.

"Les preses de més mida, com a recurs col·lectiu, podrien haver jugat un rol important, fins i tot en casos en els quals constituïssin un recurs puntual o esporàdic", afegeix Raquel Piqué, investigadora de la UAB.

Entre el material inclòs a l'estudi hi ha tres arcs de fusta de teix d'entre 7.400 i 7.200 anys d'antiguitat, cosa que les converteix en les peces més antigues del seu gènere trobades a Europa fins al moment.

L'únic dels tres arcs conservat íntegrament mesura 1,08 metres de longitud, 25 mil·límetres d'amplada màxima i 15 mil·límetres de gruix, unes dimensions inferiors a la mitjana de la resta d'arcs neolítics trobats a d'altres punts d'Europa.

No obstant això, la mida de les parts conservades dels altres dos arcs de La Draga fan suposar als investigadors que tindrien una mida més gran, similar als europeus.

Els arcs recuperats a La Draga, a més de constituir un document material únic de l'arcuació i de la tecnologia cinegètica del Neolític inicial, són una prova arqueològica única per avaluar el rol social de la caça en les primeres societats camperoles, així com per abordar aspectes crucials com l'especialització econòmica, la divisió del treball i la naturalesa de l'accés als recursos, conclou l'estudi.