Ser l'home més sol·licitat de la jornada després d'alçar el premi Gaudí al Millor Actor pel seu paper al film 10.000 Km també té la seva emoció?

No, home, no... El que passa és que és un gran plaer estar a la pel·lícula guanyadora del Gaudí en llengua no catalana. Que hagin premiat la Natalia Tena [actriu] i el Carlos Marqués-Marcet [director] em fa molt feliç. Estic content per mi i per tot l'equip.

Hem de saber renunciar als projectes personals per salvar la relació de parella, encara que es trobi a 10.000 km lluny?

A mi la meva feina m'ha salvat la vida perquè en els moments que la parella ha fallat o hi ha hagut ruptures, sempre he tingut un lloc on agafar-me. A còpia de passar anys, m'adono que la feina és com una manera de viure, però quan tens bones amistats està bé no oblidar-les. Perdoni per la prèvia, ara ve la resposta: suposo que si estàs bé amb la parella la relació aguantarà, i si no t'estirarà més la feina, encara que sigui horrible.

Pel que diu, podria ser vostè un home de relacions estables?

A dia d'avui tinc parella, però n'he tingut moltes. M'agraden molt les dones. Bé, com a tots. La meva relació més llarga ha sigut de tres anys, per tant, no sóc cap expert en les relacions de parella, però a còpia de fer-me gran, i ja en tinc 31, penso que és important tenir cura de la parella. De fet, quan he perdut parelles no ha estat mai per la feina.

Hi ha els pes dels valors de la fidelitat i la sinceritat que criden a mantenir la parella, confrontats a la vida pràctica que crida a canviar de parella quan arriben els problemes.

La pel·lícula parla una mica d'això. Hi ha una frase, que al final es va treure del guió, que diu: "No ens sacrifiquem mai per l'altre, som més egoistes que mai". Potser no cal fer com els nostres pares i els nostres avis, que aguantaven massa fins i tot si no s'estimaven o hi havia banyes pel mig, però tampoc com ara, que aguantem massa poc.

Faria vostè, doncs, una aposta per la fidelitat, sinceritat i la paciència?

Sí, però no crec que sigui la fidelitat ni la sinceritat. Els tres valors bàsics de la parella són: sexe, humor i confiança. I quan dic sexe no parlo de follar, sinó de desig, de riure junts i de tenir-se confiança.

El seu registre més conegut és el còmic televisiu del reporter amb bigoti de l'APM o les aparicions al Crackovia. El registre dramàtic de 10.000 Km prova la riquesa i versatilitat d'un actor?

Jo he tingut sort de Carlos [director] que viu a Los Àngeles, em va veure per un vídeo al Youtube i em va proposar per a un càsting. Però els productors li van dir que no, que jo era un còmic dedicat a fer riure, a la qual cosa ell va replicar: si és actor, podrà fer-ho. Vaig tenir sort i el càsting va anar molt bé. Curiosament a Catalunya ara han vist que també sé plorar, mentre a Espanya, que no veuen TV3, pensen que sóc un actor dramàtic de passat grec.

La part més autèntica de l'actor surt en el drama?

No, de cap manera. Aquí reivindico la comèdia infinita i més autèntica. La gent no ho sap, però sóc actor de teatre i tinc la sort d'estar a la companyia estable del Teatre Lliure.

Què pot veure l'espectador que s'acosti al Lliure?

Estic al Teatre Lliure de Gràcia fent Somni americà, que és una obra d'Oriol Tarasón que fusiona fragments de grans autors americans com Woody Guthrie, Arthur Miller, Eugene O'Neill, Tennesse Williams, entre altres. És una obra que ve a dir que, de vegades, quan més tens menys pots oferir.

A les notes biogràfiques hi consta com a nascut a Malgrat de Mar.

Jo sóc nascut a Girona i tinc tota la família a Girona. La meva àvia és del Pont Major, el meu pare, que és fill únic com jo, és de Banyoles; el meu avi és de Porqueres, les meves àvies són andaluses i tinc família a Sant Narcís. Per Nadal vaig a Girona sempre. Però els meus pares i jo vivim a Malgrat de Mar des que jo vaig néixer.

És cert que ja de petit vostè ja volia ser actor?

Sí, vaig fer formació a l'escola Artur Iscla de Pineda de Mar. La veritat és que sempre ho he tingut molt clar i he tingut la sort de la complicitat dels meus pares. Jo volia ser actor, no famós.

Què faria si fos conseller de Cultura?

Ostres! Primer batallar per treure aquest IVA horrible, i que la gent entengui d'una vegada que tot el pressupost d'un teatre és el mateix que costa canviar la roda d'un tanc. Tothom ha de poder accedir a la cultura, una cosa bàsica per crear persones. Necessitem hospitals, però la cultura és bàsica. I això és una feina que s'ha de fer des de la política.