Des del carismàtic polític de la primera meitat del XIX Abdó Terrades fins al campió olímpic de taekwondo Joel González, sense oblidar Dalí i Pla, ni menystenir esclats mundials com el de Ferran Adrià, l'exalcalde de Figueres Joan Armangué passa revista a una bona colla d'empordanesos il·lustres al llibre Gent de l'Empordà.

Els vint-i-set relats del llibre inclouen fins a 40 personatges en el que vol ser una petita mostra del capital humà empordanès.

Aquestes reflexions en primera persona entorn a homes i dones empordaneses, publicades al Setmanari de l'Alt Empordà iniciaran el proper dia 14 a Figueres (19 h, Museu Dalí) una gira de presentacions que en els dies successius passarà per Perpinyà, Barcelona, Castelló d'Empúries, la Jonquera, Girona, la Bisbal, Palafrugell, l'Escala, Navata, Cadaqués, el Port de la Selva i Sant Feliu de Guíxols.

Des de la llavor dels vells federals, amb Abdó Terrades i Narcís Monturiol al capdavant, fins l'actualitat, diferents generacions d'empordanesos de naixement o d'adopció representen "l'alt nivell" de la creativitat i compromís en els àmbits de la cultura, la ciència i la vida social i política.

L'autor no s'està de retratar personatges que formen part de la memòria col·lectiva: Pep Ventura, Joan Arderius, Marià Pujulà, Josep Puig Pujades, Joaquim Xirau, Carles Fages de Climent, Alexandre Deulofeu, els Pichot, Jaume Miravitlles, Ramon Canet, Ramon Reig, Marià Baig, Evarist Vallès, Ernest Fortiana, Maria Verdaguer, Ramon Guardiola, Josep i Emili Pallach, Montserrat Vayreda, Carme Guasch, M. Àngels Anglada, Eduard Bartolí, Fabià Estapé.

Persones ja traspassades que juntament amb noms d'una llarga trajectòria, a dins i fora de l'Empordà, com Albert Gurt, Ramon Boixadós, Pere Portabella, Antoni Pitxot, comparteixen aquests relats amb una nova generació d'empordanesos amb un creixent protagonisme en el camp de la ciència com Jordi Isern, Jordi Sargatal, Fàtima Bosch, Josep Peñuelas, Enric Ruiz-Geli, Antonio Turiel, Abdellatif el Marrouni o en el camp de l'esport com Joel González.

A aquests noms, s'hi afegeixen tres personatges per la seva implicació amb el territori, per fer de l'Empordà la seva segona residència, com Ernest Lluch, Pasqual Maragall o Ferran Adrià.

L'escriptor Vicenç Pagès Jordà, en el pròleg, escriu: "El més curiós és que Joan Armangué es fixa en realitzacions útils i comprensibles. En aquest sentit, la seva selecció és excepcional, ja que el tòpic estableix que a l'Empordà només hi viu gent entramuntanada, que és una manera de dir que canvien sobtadament d'humor, que discuteixen amb passió sobre qualsevol minúcia, que ideen teories delirants sobre qualsevol aspecte de la vida, però que en canvi no són capaços de dedicar esforços prolongats a cap activitat productiva. Per contra, a la llista d'Armangué hi trobem economistes reposats, llibreters dialogants, esportistes tenaços, alcaldes pacients i treballadors. Benvinguts siguin! L'Empordà de Joan Armangué potser no és tan faceciós com els altres, però és un Empordà real, procedent, històricament irrebatible".

El periodista Santi Coll, en la presentació, hi afegeix: "Joan Armangué no amaga afinitats polítiques, ni dissimula complicitats o discrepàncies. Tampoc no escampa afalacs innecessaris, ni atacs immerescuts. El lector sabrà trobar en cada capítol, en cada paràgraf, la justa mesura de la reflexió en primera persona".