El missioner Dario Baula Chaves ha viscut 21 anys a Zàmbia i 6 a Malawi, on ha conegut els projectes que hi porta a terme Mans Unides. Aquesta setmana ha apadrinat la campanya "Lluitem contra la pobresa. T'hi apuntes?", que l'any passat va recollir 235.000 euros i enguany espera obtenir una quantitat similar.

La campanya es presenta amb l'objectiu de "lluitar contra la pobresa". És extremadament ambiciós o directament utòpic?

És un objectiu ambiciós, però possible. La pobresa, com diu el Papa Francesc, existeix no perquè no hi hagi recursos suficients, sinó perquè el sistema econòmic occidental la crea. És un escàndol que en un món amb tanta abundància hi hagi més de mil milions de persones que viuen amb un euro al dia. És possible canviar aquesta situació, però falta voluntat i hi ha massa interessos econòmics. Hem de tenir clar que les causes de la pobresa es troben a tot el món, no és un problema dels països pobres sinó també nostre: perquè a Europa puguem viure en aquest nivell de riquesa, necessitem les matèries primeres d'altres països. Cal treballar perquè les relacions socials siguin més justes.

Com se sensibilitza la població europea d'aquesta realitat?

La gent és conscient de la situació del món, però està cansada de veure tants problemes. Vivim en un món injust que podem i hem de canviar. Cal apel·lar a la solidaritat i fraternitat humana, ser menys consumistes, menys individualistes i tenir un estil de vida més senzill. A Espanya hi ha moltes associacions com Càritas, Unicef o Mans Unides que treballen per ajudar la gent. Des d'Àfrica he tingut la sort de conèixer Mans Unides, que treballa en projectes socials per a resoldre necessitats bàsiques. No inventa projectes, sinó que respon a peticions concretes. És una organtizació seriosa, responsable, que treballa en escoles, cases de professors, promoció de la dona, nens orfes... Fa moltes activitats. Concretament, a Zàmbia i Malawi he vist molts projectes per obrir pous d'aigua potable, perquè molts nois i noies han de caminar quatre o cinc quilòmetres per anar a buscar aigua.

Molta gent dirà que l'església té molta riquesa, sobretot al Vaticà, que es podria utilitzar per lluitar contra les desigualtats.

Jo no sé si l'Església té riqueses. Potser sí. Però nosaltres, com a missioners, fem el vot de pobresa. Això vol dir que renunciem a tenir propietat privada, i tot el que tenim és al servei de la comunitat. Com a missioners no rebem ni un euro del govern portuguès ni espanyol, ni ajuda de l'església, ni diners del govern de Zàmbia o Malawi: tot el que fem és gràcies a la generositat de la gent. No tenim recursos personals, però hi ha molta gent solidària que ens ajuda.

A Europa, dels missioners pràcticament només se'n parla quan els passa alguna desgràcia, com en el cas de l'ebola. Té la sensació de fer una feina invisible?

Hi ha d'haver un canvi de mentlitat: els europeus pensen que a Àfrica no hi ha coses bones, sinó només dolentes i tristes: desastres, violència, guerres... però els anys més feliços de la meva vida els he passat a Àfrica. La vida de la gent a Zàmbia i Malawi és molt bonica, senzilla però plena d'alegria. A Europa pensem que som feliços quan tenim moltes coses, perquè tenim una mentalitat materialista. Però a Àfrica són feliços amb poc. La vida és difícil, però la gent viu amb optimisme i il·lusió. Moltes guerres són a causa de conflictes internacionals. Les grans companyies tenen necessitat de matèries primeres, per això creen guerres en interès propi. Llavors, molts països africans són víctimes de conflictes que no han generat ells.

Com veu el creixement que té l'islamisme integrista a Àfrica?

L'extremisme islamista és un desastre, una tragèdia enorme. Hi ha molta gent que veu que vivim en un món molt desigual, ple d'injustícia, i per a ells la solució és la violència, el fanatisme. Per a mi, clarament no ho és. Hi ha, a més, la tendència islamista de voler conquerir: tenen la visió que tots, per ser bons, han de ser musulmans. És un perill molt gran, estan avançant perquè tenen molts diners i una ideologia totalment negativa. Però molta gent de l'Àfrica Negra no està inclinada a acceptar l'islamisme, perquè la religió animista, el món espiritual africà, no accepta una ideologia impositiva. La majoria d'africans només volen que els deixin en pau per viure pacíficament amb les seves famílies. Alguns, però, són víctimes de la manipulació d'altres ideologies.