El debut de Guatemala a la Berlinale amb un drama indígena sobre infàncies robades, així com la mirada de l'espanyola Laia Costa sobre la nit alemanya, van aportar ahir aire fresc al certamen alemany, en una jornada on el teòric plat fort era Léa Seydoux com a cambrera francesa assetjada pel patró.

Ixcanul, un film rodat entre plantacions de cafè volcàniques per Jayro Bustamante, va commoure al festival europeu, l'eix temàtic del qual aquest any és el cinema de caire indígena no colonitzable, amb una història que arrenca d'un matrimoni concertat i incideix en l'aïllament recíproc entre les societats maia i hispana.

Victoria, dirigida per l'alemany Sebastian Schipper, és una incursió en un nou llenguatge cinematogràfic: una pel·lícula muntada que adopta el format de seqüència única i segueix els passos d'una madrilenya des de la sortida d'una discoteca berlinesa i fins a l'endemà al matí.

Per als menys amants de la innovació, la jornada a competició comptava amb Journal d'une femme de chambre, amb la deliciosa i maligna cambrera Seydoux dirigida per Benoit Jacquot i amb Vincent Lindon exercint de jardiner parc de paraules, però còmplice. L'equilibri entre nous talents i la solidesa dels mestres estava garantit i, de pas, es va compensar la decepció del dia anterior per Queen of the Desert, el film de Werner Herzog que va sorprendre, per fluix.