H
i havia una vegada una tragèdia xinesa que va arribar al teatre. El relat, que partia d'uns fets reals amb tocs de llegenda, explicava com el metge ambulant Cheng Ying va salvar el darrer membre de la nissaga Zhao. Nascut poc després que el cap de seguretat de l'imperi Du'an Gu extermini tres-cents membres de la família Zhao, el nen esdevé l'única esperança de restablir l'ordre al regne i reparar la injustícia.
Oriol Broggi construeix aquesta mena de tragèdia grega a l'estil oriental amb una posada en escena artesanal, sòbria i delicada. Sobre un quadrilàter de sorra despullat d'elements innecessaris i amb evocadores imatges projectades com a teló de fons, l'orfe Zhao es va acostant al seu destí acompanyat del noble metge Cheng Ying mentre Du'an Gu, que no sap qui és, l'acull com a un fill.
La relació a tres bandes entre el noi, el seu salvador i Du'an Gu -un Pablo Derqui convertit en un Herodes hieràtic i terrible-, juntament amb la poesia que traspua un text que en altres mans hagués vessat sang i fetge és, precisament, del millor que mostra L'orfe del clan dels Zhao.
En aquest conte nascut temps era temps qüestions com l'orfandat, els fills robats, la lleialtat, els sacrificis o la matança d'innocents amb reminiscències bíbliques agafen un aire mític, de textura arenosa i llums ataronjades, però es fan properes quan el text evoca els versos d'Estellés. Joan Garriga, el cantant de Dusminguet i la Troba Kung-Fú, posa la música en directe al muntatge i entona M'aclame a tu del poeta valencià quan Chen Yi recita "Si algun dia us diguessin que han matat la Mort, no pregunteu qui és el que ho ha fet. Serà un pare. Serà un pare d'un fill mort". No hi ha res més èpic que el seu sacrifici.
