El lingüista mallorquí Joan Veny va ser guardonat ahir amb el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per l'"excel·lència de la seva obra científica" i per la seva "dedicació amorosa a la llengua catalana", segons va anunciar la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
Filòleg, savi, estudiós, Veny és continuador de l'ingent obra de Joan Coromines, de qui ahir es va declarar "admirador", i també va destacar que el recentment desaparegut Antoni Maria Badia i Margarit va ser el seu "mestre, mentor i amic". "Si avui sóc aquí és gràcies a la seva amistat i al seu mestratge", va deixar clar tan bon punt va començar el seu discurs.
Nascut a Campos (Mallorca) el 1932 i professor de la Universitat de Barcelona durant més de quatre dècades, Veny va mostrar la seva "profunda satisfacció" pel reconeixement d'un jurat que ha estat "condescendent i generós" va dir.
Va assenyalar que en aquesta llarga trajectòria professional s'ha dedicat a la llengua des de diverses facetes, sense oblidar mai el seu contacte directe, ni les influències d'altres idiomes com l'anglès o el francès, i ha mostrat un especial interès per l'estudi de l'etimologia de les paraules.
El gran "Atles Lingüístic"
Deixeble de Coromines, la seva obra magna és l'Atles Lingüístic del Domini Català, que elabora al costat de Lídia Pons, de manera que coneix a la perfecció la situació de la llengua als diferents territoris on es parla.
Segons el seu parer, s'està "en moments difícils" però espera que "en un futur més o menys pròxim de llibertat puguem viure una llengua en tota la seva normalitat".
Per a Veny, a Catalunya existeixen "problemes, però possibilitats", mentre que en altres punts de la península com València o a les Illes Balears "les coses no pinten bé". Tot i que resident a Barcelona des de fa molts anys, segueix l'actualitat mallorquina i creu que si hi ha un canvi de govern a les illes també es modificarà la política lingüística, ja que la societat que va deixar quan es va traslladar a la capital catalana és molt diferent de l'actual. "En aquell moment els que s'interessaven per la llengua catalana a Mallorca cabien en un tramvia", va comentar.
Sobre si la llengua s'empobreix en el seu ús quotidià, Joan Veny va reconèixer que se sent preocupat, perquè: "Tenim els 'repatanis' de l'administració que continuen amb la seva llei i la defensen i després tenim casos especials d'individus que no utilitzen la llengua com cal".
D'altra banda, no va defugir que la immigració, "vulguis o no vulguis, és un problema, perquè treballem per a l'assimilació de la gent, però costa molt, especialment quan existeix la competència imperialista del castellà".
Per aquest motiu, creu que els mitjans de comunicació en català són fonamentals i, preferentment, l'escola, que "té un paper extraordinari", així com l'"actitud dels mateixos parlants, que ha de ser oberta i dirigir-se en català aquí i allà".
Sobre com s'ha d'ensenyar, va considerar que mai no ha de ser ex cathedra, sinó amb respecte als alumnes.
