Amb el llançament d'un vehicle experimental, Europa va fer ahir un pas de gegant en la seva conquesta de l'espai per comptar en un futur amb una nau reutilitzable que sigui capaç de tornar a la Terra de forma autònoma i aterrar netament.
L'enlairament, a bord d'un coet Vega, el més petit dels operats pel consorci aeroespacial Arianespace, es va produir a les 13.40 GMT des del centre espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, 40 minuts després de l'hora inicial prevista per un problema de transmissió entre la llançadora i l'estació de telemetria.
En els cent minuts de durada del viatge fins a la seva amaratge en l'Oceà Pacífic es van verificar, a través dels 300 sensors incorporats a la nau, els avenços europeus en matèria d'aerodinàmica, protecció tèrmica i navegació automàtica.
És la primera missió que experimenta en vol aquests sistemes amb un reingrés a l'atmosfera complet, i l'anàlisi de les seves conclusions servirà en el disseny d'una futura nau autònoma i reutilitzable, que ajudarà a Europa a ser més independent de Rússia i els Estats Units i rebaixarà el cost de les missions.
El retorn, moment delicat
La part més delicada del vol, segons els experts de l'ESA, va ser el mateix reingrés, sotmès a 1.700 graus de temperatura i en el qual l'angle d'entrada és essencial, ja que amb un de molt pronunciat la nau pot cremar i, si no és prou profund, no aconseguir el punt desitjat d'aterratge. El IXV és un pas intermedi entre la missió ARD de l'ESA amb una càpsula el 1998 i el programa Pride, que aspira a desenvolupar aquest vehicle reutilitzable que seria llançat també des d'un Vega però que, després de la seva estada en òrbita, tindria capacitat per aterrar automàticament en una pista.
Han estat "cent minuts per entrar en el futur", va indicar ahir a Kourou el director general de l'ESA, Jean-Jacques Dordain, per a qui amb aquesta estructura sense ales s'intenta combinar la simplicitat de les càpsules amb la major capacitat de maniobra de vehicles com els transbordadors nord-americans.
El projecte IXV està participat per set països, inclosa Espanya en un 14%, i obre un nou capítol per a l'agència, que ha posat naus en òrbita o les ha fet aterrar a objectes distants al Sistema Solar, però que encara no compta amb la capacitat de desenvolupar llançadors reutilitzables o portar de tornada a tripulacions o mostres d'altres planetes.
En total, han estat necessaris 150 milions d'euros i tretze anys de treball, des que va començar a gestar el 2002 i es va iniciar el 2009 la seva construcció, el contractista principal és Thales Alenia Space Itàlia, amb el suport d'altres 40 companyies europees, entre elles les espanyoles Elecnor Deimos, SENER, GMV, GTD i Rymsa Espai.
"Avui és un dia molt important per a l'ESA", va indicar el seu director de llançadores, Gael Winters, per a qui d'alguna manera ha hagut dues missions en una: la del IXV i la que posa a prova el propi Vega, que amb aquest realitza la seva quart llançament des Kourou i "encara és un membre jove de la família".
El següent pas "ja té un nom i es diu Pride", va afegir Dordain, per a qui l'èxit de la missió d'avui fa que sigui més fàcil convèncer els socis europeus de la viabilitat d'aquest projecte, que ja disposa d'una primera finançament amb la qual començar a treballar.
