La Berlinale va donar ahir el seu Ós d'Or a la pel·lícula iraniana Taxi, una amable versió de cinema denúncia dirigida per Jafar Panahi, i es va bolcar cap a Amèrica Llatina, començant amb l'Ós del Premi Especial del Jurat per El Club, del xilè Pablo Larraín i estenent a la resta de representants llatinoamericanes. Les tres pel·lícules llatines a competició al festival van marxar amb un Ós, ja que a més del guardó a Larraín, el seu compatriota Patricio Guzmán va obtenir el de Plata al millor guió amb El botón de nácar, mentre que el guatemalenc Jayro Bustamante va obtenir el premi Alfred Bauer amb Ixcanul.

Els guardons no es van limitar a la secció a competició, sinó que a més el film mexicà 600 millas, dirigit per Gabriel Ripstein i exhibit a Panorama, el segon apartat del festival, va obtenir el premi a la millor opera prima de la Berlinale. Xile anava a aquest festival amb aquests dos noms de pes i abast internacional, disposat a ratificar el bon moment de la seva cinematografia i va aconseguir l'objectiu.

Guatemala, per primera vegada en competició en la història de la Berlinale, va obtenir amb un cinema de tall indígena, dirigit pel debutant Bustamente l'esmentat guardó, instituït en memòria del fundador del festival per distingir l'obertura de noves perspectives.

L'Or a Panahi tenia aire de gest solidari al cineasta vell conegut del festival -va estar a competició el 2011 amb Fuera de juego i va tornar el 2013 amb Closed Courtain -, actualment inhabilitat pel règim de Teheran i que no va poder acudir a Berlín ni a presentar la seva pel·lícula ni a recollir el trofeu.

Els premis a les millors interpretacions van ser per Charlotte Rampling, que va obtenir l'Ós de Plata per 45 Years, d'Andrew Haigh, mentre que el de millor actor va ser per al seu marit en el film, Tom Courtenay. Pel que fa a la Plata al millor director, va ser compartit entre el romanès Radu Jude i la polonesa Malgozata Szumowska, ex-aequo, per Aferim i Body.

L'alemanya Victoria, de Sebastian Schipper, va obtenir un Ós de Plata a l'aportació artística pel singular moviment de la càmera del film, rodat com seqüència única que segueix els passos d'una noia espanyola a la nit berlinesa, paper interpretat per Laia Costa.

La Berlinale incloïa en aquesta 65 edició 19 pel·lícules a concurs, entre elles les representants llatinoamericanes, que després de la seva estrena es van situar immediatament al capdavant de les preferències de la crítica internacional que va seguir aquest festival.