El vinil, aquell material compactat amb forma plana i circular que girava a 33 o 45 revolucions per minut i que va exercir d'imprescindible i imprevisible suport musical durant dècades fins a la seva progressiva i gairebé total desaparició, viu un "segon naixement" en ple apogeu de la tecnologia digital. Segons xifres oficials de 2014, només a Espanya l'increment en vendes respecte a l'any anterior va ser d'un 85 per cent. En total van ser 280.000 exemplars, una xifra irrisòria al costat dels 11,2 milions de CD despatxats en el mateix període, però que no deixa de ser una "circumstància cridanera i encoratjadora".

Així ho assenyala Antonio Guisasola, president de Promusicae (principal associació nacional de productors discogràfics), que, tot i previngut per les seves "justes dimensions", destaca el "renovat interès per un format que feia tres lustres que estava virtualment desaparegut", més enllà de tirades molt específiques de segells especialitzats en música de ball i la segona mà.

"Partíem el 2006 del zero absolut. A poc a poc s'han anat editant molts discos clàssics i novetats i en els dos últims anys ja és un format gairebé imprescindible", afirma David Bonilla, cap de producte a Warner Music Spain, empresa que entre 2014 i 2015 editarà més de 100 referències de catàleg nacional.

Fabricació

a l'estranger

Totes les fàbriques espanyoles que operaven en aquest sector van tancar fa temps, per la qual cosa la seva fabricació depèn de fàbriques txeques o poloneses, les quals reben en allau la pràctica totalitat de les comandes europeus, fent que la producció de cada referència es demori entre 6 i 8 setmanes.

I és que aquest ressorgiment del vinil és un fenomen global que afecta mercats tan poderosos com el britànic, on l'any passat es va superar el milió d'exemplars per primera vegada des de mitjan anys 90, concretament, 1,2 milions enfront de les 780.000 còpies de 2013 que va comptabilitzar la Official Charts ?Com?pany.

Els costos s'han disparat pels efectes de l'oferta i la demanda. A més, sol existir una comanda ?mínima obligada per referència de prop de 1.000 unitats, que no sempre s'arriba a vendre i que obliga també a apujar el preu. "El cost material de fabricació pot quintuplicar a dia d'avui el d'un CD, que està molt més estandarditzat", destaca Guisasola.

El seu pes creixent es nota no només en la butxaca. Enrere van quedar els 130 grams d'aquell "plàstic circular negre ple de solcs". El vinil d'avui, dirigit als "gourmets de la música gravada", és un jabugo de 180 grams amb edicions cada vegada més treballades que incorporen llibres i edicions limitades. La seva fabricació defineix un tipus de consumidor i també un tipus de músic. Segons Bonilla, "treure un vinil dóna llustre a un llançament".