S'han acabat les "rues". N'hem tingut una bona ració. El que passa és que la seva relació amb la Quaresma s'ha esfumat. I si alguna cosa en queda, és el concepte d'abstinència de carn. C'est tout. I és ben poca cosa. Alguns diuen que "carnaval" és una contracció del llatí "carnes tollendas" (treure les carns). Però és lamentable que, de la Quaresma, se'n sàpiga tan poc i tan malament, quan resulta que les seves motivacions profundes són d'una riquesa humanística i de fe importants.

L'Església pot barrejar conceptes, pot emetre missatges fonamentals de coneixement i d'actitud amb una homilia de Quaresma com amb una felicitació de Nadal. Recordeu -és per recordar-ho- el discurs del papa Francesc a la Cúria romana per la felicitació de Nadal? Els quatre purpurats que flanquejaven la blanca figura del Papa feien cara de pomes agres, d'estupefacció, quan ell enumerava les "malalties" o temptacions curials. La Vanguardia hi dedicava dues pàgines del dimarts, 23 de desembre. Era un discurs fet des d'una profunda humilitat i res no podia contradir el seu contingut.

Apuntem: "Sentir-se immortal, immune o indispensable, alzhemeir espiritual, rivalitat i vanaglòria, enraonies i xafardejos, divinització dels caps, indiferència cap als altres, benefici mundà i exhibicionisme", i més condecoracions a la pitrera. Era una acusació, tot això? No! No era un judici. Era enfonsar el bisturí en el misteri del mal en la naturalesa humana, sobre cada home i cada dona, els de dalt i els de baix. Era un diagnòstic potent del mal moral que no gosem afrontar i que sovint despatxem amb una certa ironia. És una crida de l'Amor de Déu que invita tothom -ara especialment, en temps de Quaresma- a entrar a fons en la pròpia consciència. La Quaresma és la teràpia del cos i de l'esperit, de la ment i del cor. La invitació a la Reconciliació. Ningú no està lliure de pecat.