El grup empresarial Abertis va signar ahir amb l'Ajuntament de Sarrià de Ter un conveni pel qual l'empresa gestora d'autopistes aportarà 304.500 euros de l'anomenat 1% cultural a les obres de rehabilitació d'un jaciment que s'està revelant com a fonamental per explicar la història de Girona, i que es projecta convertir-lo en un museu a l'aire lliure.

L'alcalde de Sarrià, Roger Torrent, i el director de Red AP-7/AP-2 Acesa, Miquel Camacho, van signar dins el jaciment un conveni que ha de permetre protegir les restes de la intempèrie i fer-les visitables en el termini d'un any.

"Aquesta vil·la la va ocupar gent important de la ciutat de Girona i, com passa ara, que els rics no troben prou espai a la ciutat i es construeixen un xalet als afores, en època romana passava exactament igual", va explicar ahir el doctor Lluís Palahí, membre del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la UdG, responsable científic del projecte.

El jaciment del Pla de l'Horta és una gran vil·la de l'època romana amb un llarg període d'existència, entre el segle I aC i el V dC, i amb una continuïtat d'ocupació de l'espai en època visigoda, segle VII dC.

Una desena d'alumnes de màster de la UdG treballen aquests dies en una campanya d'excavacions que ha permès continuar traient a la llum les restes d'un espai residencial luxós que durant els primers segles de la nostra era funcionava associat a una potent àrea industrial de producció de vi, font de negoci del propietari.

"El 70 per cent del que hem excavat els darrers anys correspon a la zona residencial, però ara ja comencem a entreveure la zona industrial, que també s'està mostrant d'una gran importància", va detallar ahir Palahí en el decurs d'una roda de premsa sobre el jaciment. Es calcula que el conjunt del jaciment podrà arribar als 8.000 m2.

L'actual campanya d'excavació ha revelat que la zona residencial és més extensa del que es pensava: "Trobem restes de mosaics i restes de pintura mural i ja tenim uns mil metres quadrats de zona residencial identificats, tot i que ha de ser molt més gran, encara que una part va ser destruïda als anys 1970, quan es van construir els blocs de pisos del que avui és el Pla de l'Horta".

Els arqueòlegs han trobat uns dipòsits immensos de fins a 2'5 metres de diàmetre per a la premsa del raïm i la producció de vi, equiparables als de dimensions més grans existents a l'Estat espanyol. "Hi ha dipòsits de fins a 30.000 litres de capacitat, diu Palahí, i aclareix que la producció d'aquesta vil·la, situada a tocar de la Via Augusta, la gran artèria de comunicació, "no estava pensada perquè se la beguessin els gironins, sinó també per a l'exportació".

"Des de la universitat creiem que el dia que això sigui visitable s'haurà d'incorporar a un circuit amb la muntanya de Sant Julià de Ramis i la ciutat de Girona perquè en realitat estem explicant la mateixa història", conclou Palahí.