Fa poc que hem passat les festes de Nadal i amb elles moltes activitats com la Marató, concerts o recollides de joguines. En un d'aquests dies de nostàlgia que et porten aquestes dates vaig rellegir un llibre dels que ens agrada mantenir a prop: El goig de viure, una biografia del bon amic Joan Viñas Bona escrit pel seu fill Francesc. Joan Viñas era casat amb l'Anita Rexach Olivar, germana de l'escriptora i poetessa Agustina Rexach-al cel sia- molt estimada pels gironins. La família Viñas va tenir cinc fills als quals més tard s'hi afegiria un noi provinent de Santa Isabel que va passar a formar part d'aquesta entranyable família.

Qui no recorda el senyor Viñas en l'època de la Campaña Benéfica de Radio Nacional a Barcelona? La dels senyors Dalmau i Viñas. Amb el llibre a la mà vaig pensar retre un petit homenatge de record a la gent de la ràdio i en especial a ell, gironí de soca-rel nascut al carrer Claveria número 11; un home enamorat de la seva ciutat i de la seva família i que per la seva trajectòria té dedicat un carrer -Joan Viñas i Bona, mestre i locutor- que es troba dalt del puig de Montilivi, on ara s'hi ubiquen entitats que estimava com la Universitat de Girona (UdG), l'estadi del Girona Futbol Club i les instal·lacions del GEiEG. L'any 1933, amb tan sols 15 anys, i sentint molt d'interès a conèixer el món de la premsa, va acceptar col·laborar amb la redacció del Diari de Girona essent llavors cap de redacció el senyor Josep Clarà. L'any 1980 va fer el pregó de les Festes de Primavera.

La ràdio és dels aparells que ha atret més persones al llarg de la seva existència. De petita sempre vaig veure la mare adormir-se amb la ràdio posada. Recordo les novel·les de la tarda quan cosia, la sintonia d'Ustedes son formidables i com m'explicava que era molt jove quan el meu avi li havia fet una ràdio galena posant el fil enganxat al somier metàl·lic.

He estat una de les tantes persones que va créixer escoltant la ràdio, que era una peça clau de les cases. Amb ella vaig escoltar els primers contes: eren tan autèntics i reals... La primera emissora que vaig conèixer va ser Ràdio Gerona E.A.J.38, que em quedava dins el recorregut d'anar a l'escola, al carrer de la Força, on el senyor Viñas hi va estar una colla d'anys emetent moments entranyables amb la seva veu tan significativa. Allà hi havia l'estimada Francina Boris, una gran locutora que ha deixat una petjada inoblidable en el món de la ràdio, la sardana i com no, a Girona. No fa gaire que ens va deixar però la seva veu no morirà mai, ja que penso que tots la tenim gravada a la nostra memòria.

Com que l'emissora era a prop de casa a part de la Francina coneixíem altres locutors com el gran Jaume Teixidor, l'home de les mil ocurrències i molts anys el dimoni gros dels Pastorets de Girona; el bon amic Miquel Gil, que malalt i tot va voler entrevistar-me amb motiu del meu segon llibre; en Jaume Pol, l'home de les ràdios; en Jordi Grau, ara periodista d'El Punt o la Chus Medina. Als meus ulls d'adolescent, els gestos dels locutors, els seus braços anant d'un costat a l'altre com si es tractés de dirigir una orquestra, em varen captivar des de ben joveneta. Seguia la Campaña Benefica escoltant el senyor Viñas i el ?se?nyor Emili Fàbregas actor, que feia de senyor Dalmau i que pels petits era un al·licient de l'època nadalenca. Hi havia un narrador de contes que començava amb la frase "Érase una vez" i només sentir aquella veu ja agafaves una cadireta per seure i sentir el mar, el vent, la pluja o els cavalls. El conte d'en Patufet-aquest ja en català- amb aquell "Patufet, on ets? Sóc a la panxa del Bou on no neva ni plou" i L'escolanet de la Verge, que et feia caure les llàgrimes cada vegada que l'escoltaves. "Biel la mare et crida. Que no em sents estornell?". Tot plegat màgia pura, amb les taules de multiplicar -el 7 per una és 7 i el 7 per 2 igual 14 i així anar seguint- que creaven tardes tendres i plenes de sospirs que tenien els petits captivats i quiets.

A en Raimon mentre feia tot tipus de delicadeses l'acompanyava la ràdio. L'anava seguint depenent d'allà on fos, això sí, sempre enfarinada. A vegades treia el cap al final del taulell i volia dir que n'acabava de passar una de grossa. Llavors la ràdio donava la notícia al moment -ara la televisió també però abans era el mitjà instantani-. Quan va morir en Xavier Cugat ens va portar la ràdio i la va posar damunt el taulell perquè poguéssim anar escoltant la notícia. Aquest aparell ha estat una peça inseparable de modistes, flequers i tanta gent que ha seguit programes a totes hores.

Gent que han fet i faran historia n'hi ha molta i quan faig un homenatge en l'àmbit personal, penso en la gent que desenvolupa el tema escollit, i encara que no tots siguin esmentats s'hi poden sentir identificats, ja que la ràdio és una gran família. L'època de la Campaña Benèfica del senyor Viñas i el senyor Dalmau va ser extraordinària, en Maginet Toresky era l'Enric Casademont i en Pau Pi. Després varen crear en Paulinet. Només de recordar-los m'emociono.

Després hem tingut els de casa. El gironí Jaume Ministral, que va escriure guions per ràdio, el gran Mateu Ciurana, ara dedicat al cinema, en Joan Albert Argerich, amb gran trajectòria radiofònica que en aquests moments encara triomfa en un programa de Ràdio 4 Plaça Gran, un home que de la ràdio n'ha fet casa seva i que em va entrevistar no fa gaire; la Maria Terrades, amb qui compartia feina i parella; Jordi Vidal (jubilat) i en actiu Eduard Cid, Lluís Falgas, Ramon Rovira i tants d'altres. Tenim l'amic Josep Cuní, un home de ràdio que està fent història amb la televisió. Dels programes més moderns tot i que fa anys que és en antena, trobem La Nit dels Ignorants. La vaig descobrir ja amb Sílvia Tarragona, però quan em va enganxar del tot a mi i a moltes altres persones va ser amb la Mireia Mallol. Allà vaig fer molt bones amistats que encara perduren i em meravella com un programa que s'emet a altes hores de la nit pot servir per teixir una teranyina d'amistats incalculables. Som molts els que la trobem a faltar i molts els que voldríem que tornés a conduir aquest programa; la seva veu, el saber escoltar i deixar parlar fa molt per l'oient. Demà mateix tornaria a connectar-la només per escoltar la gran Mireia Mallol. No vull acabar sense mencionar l'amic Bachs, que fa poc ens ha deixat. N'era una admiradora, però de l'època de la televisió. Els seus programes seran recordats per diverses generacions.

A la gran família de la ràdio, de totes les èpoques i de tots els temps, dir-vos gràcies per apropar-nos i fer-nos viure i sentir cada dia el món minut a minut i amb el batec del cor, els sentiments i les notícies amb les vostres generoses i entranyables veus.