L'admiració de Salvador Dalí per Diego Velázquez es concentra a partir d'ara en una sala del Museu Dalí de Figueres que reuneix les principals obres que el geni empordanès va dedicar al pintor sevillà.
El director del Museu Dalí, Antoni Pitxot, i la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, van presentar ahir aquest espai, que se suma a una remodelació de l'àrea denominada Torre Galatea.
La Sala de les Lògies acull a partir d'avui aquest homenatge a Velázquez en un recorregut de l'obra tardana de Salvador Dalí que arrenca en un espai dedicat a les il·lusions òptiques i els aparells estereoscòpics i passa per un altre on s'exposa el diorama Babaouo abans d'arribar al que se centra en l'autor de Las meninas.
Aquest quadre és l'eix sobre el qual giren les onze obres que són allà, peces tardanes de Dalí, creades entre 1960 i 1982, en les quals s'interpreten teles del pintor sevillà que pertanyen la majoria al fons del Museu del Prado.
L'exposició porta el títol Què hi ha de nou? Velázquez en record, segons va explicar Antoni Pitxot, de la frase que Salvador Dalí pronunciava sempre després d'una visita a Madrid amb parada habitualment al Prado.
La infanta Margarita d'Àustria, El bufó Calabacillas, El bufó Don Sebastián de Morra, Las meninas la família de Felip IV, són alguns dels quadres que interpreta Dalí, al costat d'altres com Crist i l'ànima cristina de la col·lecció de la Galeria Nacional de Londres.
Un bust de Diego Velázquez, en què Las meninas apareix dibuixat en el seu front, és també una de les peces que formen part l'exposició.
L'admiració de Salvador Dalí per Velázquez està documentada des de 1919, quan el pintor català li dedica un article en la revista escolar Studium de Figueres.
A la casa de Portlligat, avui integrada en el triangle d'espais museístics de Dalí, aquest tenia un retrat del geni andalús que formava part d'una galeria de personatges amb bigoti.
Montse Aguer va qualificar Diego Velázquez de "gran referent" per al pintor català al costat de l'holandès Jan Vermeer, encara que el primer és el que, segons la directora del Centre d'Estudis Dalinians, li serveix per mostrar "la realitat, la realitat virtual, la fotogràfica, la plasmació i concepte d'espai, els jocs de llum i matèria en la pintura i, fins i tot, el seu surrealisme".
Els quadres que formen part d'aquest homenatge a Velázquez mai no havien sortit de Figueres i moltes vegades s'havien quedat al magatzem del Museu Dalí, però s'ha decidit ara donar visibilitat a aquesta obra tardana, que, segons Antoni Pitxot, "en veure-la junta s'aprecia la potència que té".
Pitxot va elogiar el traç de Diego Velázquez, "que no intentava imitar l'objecte, sinó que era pura plasticitat i visió òptica el que traslladava a la seva pintura", i va explicar que Dalí va voler evocar "la manera d'explicar-se" del sevillà.
El director del Museu Dalí va explicar que, en la seva admiració per Las meninas, Salvador Dalí, coneixedor de l'explicació d'aquest quadre com una representació de la constel·lació Corona Borealis, l'estrella principal de la qual és Margarita Coronae -perla de la corona-, va crear una pintura, ara exposada en aquesta exposició, en què la infanta Margarita, personatge principal en la composició de Velázquez, apareix amb una perla com a cap.
La remodelació de la Sala de les Loggies, ubicada a l'ala que pertany a la Torre Galatea, que Dalí no va dissenyar però de la qual va deixar indicacions, ha permès augmentar l'espai expositiu i guanyar una mica de llum, alhora que ha suposat un canvi de paviment per neutralitzar la seva presència.
La remodelació de la Sala de les Loggies, que forma part del circuit habitual de visita del Teatre-Museu Dalí, ha anat a càrrec de Pep Canaleta, que s'ha fet càrrec del disseny i de la renovació arquitectònica, i d'Àlex Gifreu que s'ha encarregat del grafisme. Les obres s'han allargat quatre mesos i a partir d'avui la sala s'obrirà de nou al públic.
Segons va explicar Montse ?Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians, amb aquesta actuació el que s'ha volgut és "ennoblir" la sala de les Loggies augmentant l'espai expositiu i millorant tant la il·luminació de la sala com el seu accés.
A banda de renovar el paviment, s'ha construït una paret per acotar la sala gran, fer més propera la contemplació de les obres i reduir l'antiga sensació de buidor central.
