L'Espai Santa Caterina de l'Edifici de la Generalitat a Girona va inaugurar ahir l'exposició Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l'home, en reconeixement a la tasca de mecenatge en favor de la ciència i la cultura que aquest insigne guixolenc va dur a terme, coincidint amb la commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort.

La mostra, que serà visitable fins al 30 d'abril a Girona, i després iniciarà una itinerància que la durà també a Sant Feliu de Guíxols, l'organitzen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecè Produccions.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va presidir ahir l'acte inaugural, en el qual també va participar el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros i, entre altres, els comissaris de la mostra, Manuel Castellet i Jordi Soler.

Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964) va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX i un dels precursors de l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya. L'objectiu de l'exposició i de la commemoració és apropar als ciutadans la persona discreta i l'intel·lectual compromès, i situar-lo en el lloc que es mereix en la història.

L'exposició vol ser un acte de mecenatge, emulant la feina de Patxot. Cinc artistes visuals -Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos- han rebut l'encàrrec de crear una obra original inspirant-se en una de les facetes del polièdric personatge, a qui desconeixien anteriorment. Aquestes obres originals són el centre de cadascun dels blocs que conformen l'exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili.

Aquests blocs estan complementats per dos espais més, que serveixen d'entrada i sortida de l'univers Patxot. L'espai de cada bloc el delimita una porta.

La porta és un element que en l'univers Patxot està carregat de simbolisme. Sense anar més lluny, Patxot es va fer dur la porta de la seva biblioteca personal a la seva residència a l'exili, que és la que veiem al final de l'exposició. La porta permet que el visitant tingui la sensació d'entrar a cadascun dels racons de l'univers Patxot que cada bloc mostra, van explicar ahir els comissaris.