Jordi Tardà (1955-2015) forma part d'una generació de gent inquieta que després de la dictadura es va dedicar a crear una cultura moderna. Noves revistes, diaris, còmics, pintura, cinema, teatre, ràdios i rock sorgien amb ímpetu per col·locar Catalunya a Europa. La passió de Tardà era la música, sobretot el rock. Juntament amb el promotor Gay Mercader va dedicar-se a obrir Catalunya al món musical i a portar a figures com els Rollings Stones, Bob Marley, Frank Zappa i molts altres. Així Barcelona es va convertir en una plaça imprescindible per als grups reconeguts mundialment.
Gràcies al seu programa a Catalunya Ràdio Dia a dia rock a rock seguíem emocionats una fastuosa col·lecció de peces històriques sobre el rock, de detalls i matisos que desconeixíem sobre els grups musicals. Era un home de ràdio que transmetia el món unes vegades glamurós i unes altres salvatge que sempre ha envoltat els mites del rock. El seu caràcter afable i alhora inquiet comportava que s'acabés relacionant amb molts músics d'arreu del món. Al seu programa Tarda Tardà, aquest any complia 30 anys d'interrompuda emissió -el més antic d'Europa- hi escoltàvem temes inèdits, exclusives i concerts als quals els oients hauríem volgut assistir. El millor de tot però estava en la seva manera desafectada de comentar coses sobre amics seus com Keith ?Richards -tots volíem ser Jordi Tardà. Feia properes les estrelles i desmuntava els tòpics que els acompanyaven, així, escoltant-lo, el rock va deixar de ser una qüestió llunyana i inabastable per esdevenir una part important de la nostra vida. Al seu programa sempre hi ha hagut sorpreses, discos impossibles i concerts extraordinaris enregistrats clandestinament. Era un gran col·leccionista de discos i també d'objectes relacionats amb els déus de l'Olimp del rock. El seu Museu del Rock va tancar, algú hauria d'intentar obrir-lo de nou i que el seu fabulós llegat pogués ser vist i escoltat pels que l'hem seguit i per tots els que estimem el rock. Vam créixer i ens vam fer una mica savis amb Tardà, seguint-lo i anant anys al darrere de discos complicats d'obtenir i que ell ens havia descobert. Ara, quan ha mort, lamentem haver perdut el fil umbilical que ens mantenia atents i informats de les darreres sorpreses del rock. Per això manifestem la nostra eterna simpatia pel gran Jordi Tardà. Pleased to meet you.
