Un estudi desenvolupat a la Universitat Jaume I de Castelló revela que la decisió davant d'una proposta de suborn provoca una excitació fisiològica més gran en aquells que decideixen actuar en contra del seu interès econòmic i la rebutgen, que a aquells que opten per acceptar-la. El resultat de l'estudi sobre aspectes fisiològics i conductuals de la corrupció revela una tendència majoritària a actuar de forma ètica i mostra l'efectivitat de l'amenaça d'un possible càstig a l'hora de frenar actituds corruptes.
"Al contrari del que s'ha tendit a creure, no és la violació o l'incompliment d'una norma ètica el que desencadena l'activitat emocional, sinó més aviat la decisió real d'actuar contra el propi interès monetari", ha explicat Tarek Jaber- López, investigador del grup d'Economia Experimental i Computacional de la UJI. Ha afegit que el treball ha permès un acostament al fenomen de la corrupció a partir de la metodologia experimental i per a això es va dissenyar un experiment que els va permetre analitzar, a través d'un polígraf, el comportament i les reaccions emocionals de les persones davant d'una situació que pot comportar decisions corruptes.
L'estudi, publicat a la revista Frontiers in Behavioral Neuroscience, mostra com alguns subjectes mantenen un comportament "prosocial", rebutjant la corrupció, fins i tot quan no hi ha cap mecanisme de càstig. Quan sí que es planteja la possibilitat d'un càstig, el rebuig al suborn passa a ser majoritari.
