Vint anys després del Concili Provincial Tarraconense, en quina mesura s'han complert els objectius?

Els resultats d'un concili no es poden mesurar ni comptabilitzar. De les 170 resolucions del nostre, certament queden coses pendents. Però el més important va ser el canvi d'actitud, de disponibilitat de la gent, l'acció de l'Esperit Sant en les persones... això no es pot comptabilitzar. Per això crec que l'esperit del Concili continua vigent. Es va fer força bé, i va ajudar a rejovenir les esglésies de Catalunya.

Quins són, actualment, els reptes de l'església catalana?

En queden bastants. Un dels importants és la reorganització territorial i funcional de les esglésies. L'organització que tenim ara ve de l'alta edat mitjana, i els temps han canviat molt. Avui ens trobem amb què han de ser agrupades moltes parròquies, i per això cal reorganitzar-se combinant la dimensió territorial i funcional. Hem d'integrar moviments, fundacions i institucions que col·laboren amb les parròquies. Organitzar tot això és un repte que tenim pendent. Després, també ha de quedar clar que l'objectiu de l'església no és només que es puguin celebrar misses a totes les parròquies, sinó que els rectors puguin exercir totes les seves funcions com a veritables pastors de l'Església. Cal facilitar als capellans la seva tasca com a predicadors, acompa?nyants, de donar la mà, acostar-se als allunyats... I un altre repte afecta als laics. S'hauria de notar més la presència de laics compromesos, que viuen la seva fe i la testimonien amb coratge, sense acovardir-se.

Sembla difícil que els capellans puguin exercir totes les seves funcions i atendre les parròquies tenint en compte la falta de vocacions.

Nostre senyor ens està fent passar per aquesta prova de la sequera de vocacions perquè ens adonem que ens hem d'espavilar més i organitzar-nos millor. No podem viure de les rendes de segles passats, sinó que ens hem d'organitzar més en el present. Llavors, potser Nostre senyor ens afavorirà una mica més amb les vocacions. Però només ho farà si les nostres comunitats cristianes són més fervents, conscients i corresponsables. La funció dels laics és ser testimonis de la fe al treball, la vida social, la vida política... allà és on han d'acreditar la veritat i la profunditat de la seva fe, la seva esperança i caritat. Això no priva, però, que col·laborin amb l'Església. L'hem de tirar endavant entre tots: no és només cosa de capellans i monges, sinó de tots els fidels cristians.

Com es pot tornar a atraure aquests fidels, molts dels quals s'han allunyat ja de l'Església?

Hem de saber valorar que a tot arreu tenim grups potser no molt nombrosos, però de gent ferma, cristians autèntics. I això es veu, per exemple, quan en les grans ocasions es presenta un nombre notable de voluntaris. No ens hem d'acovardir ni hem de menystenir la realitat que tenim, que Déu n'hi do! Nostre senyor sempre parlava del petit ramat, i el que compta en l'Església i en la vida cristiana no és el nombre sinó la qualitat.

Com veu l'Església catalana: propera o allunyada de la Conferència Episcopal Espanyola?

Estan integrades i col·laboren lleialment. Això no té res a veure amb el fet que puguem reconèixer l'autenticitat de la nostra Conferència Episcopal Tarraconense, com vam defensar activament en el Concili. Continua i actua.

Els bisbes catalans, però, s'han mostrat a favor del dret a decidir, mentre que la Conferència Epis?copal Espanyola tot el contrari.

Si la nostra Església l'anomenem catòlica, universal, i defensem la col·laboració interdiocesana, hem de començar pels de més a prop. Per tant, això no vol dir que ens enemistem ni ens separem i decidim que no volem saber res dels altres. Tots som germans.

Veu necessari un nou Concili?

No. El que és necessari, ara que se celebren els 50 anys de la clausura del Concili Vaticà II i els 20 anys del Provincial Tarraconense, és que ens adonem del do de Déu que són aquests concilis i en traiem tot el suc. Les 170 resolucions del nostre Concili s'han definit, amb molt d'encert, com un veritable tractat de pastoral. El capítol tercer, que és la sol·licitud per als pobres i marginats, és un magnífic tractat de la doctrina social de l'Església, amb aplicacions pràctiques molt valentes. El que ens cal és donar-nos compte de tot el bo que tenim i exprimir-ho.

El papa Francesc propiciarà que se'n pugui treure suc?

Fa poc vaig llegir dues resolucions del Concili Tarraconense. I al final, vaig haver d'aclarir: no són textos del papa Francesc, sinó del Concili! Això mostra la sintonia entre el que està fent el papa Francesc amb el que proposàvem nosaltres. El que està fent el papa Francesc és un gran estímul.