"Hi havia molta gent interessada en què la llei del cinema no s'apliqués i se'n van sortir"

Tresserras ha explicat que quan es va tirar endavant la llei del cinema es va fer sobre tot atenent a la consideració que es partia d'una situació "aberrant": "La raó fonamental és que les lleis del mercat no funcionaven i això no s'ha pogut corregir adequadament". Tresserras ha dit que entre els objectius "hi havia que el tipus de consum pogués ajustar-se al que passava en altres productes culturals".

Ha lamentat, en la seva intervenció, que "hi havia molta gent interessada en què la llei del cinema no s'apliqués i se'n van sortir". L'exconseller ha recalcat que "hi ha un problema polític darrera perquè hi ha interessos econòmics i una posició de privilegi de partida de determinats sectors, que han fet el possible perquè la llei no s'apliqués".

Tresserras ha considerat que "si es volen corregir dèficits històrics, la única possibilitat és condicionar l'oferta". Segons ha recalcat, "això té a veure amb els pressupostos, amb el marc normatiu i en posar els productes de cultura que utilitzen el català en condicions de poder competir en igualtat amb els que s'ofereixen en castellà". L'exconseller de Cultura també ha apuntat que "la llei s'hauria de plantejar fer possible que algun dia la gent pugui triar en condicions d'igualtat". Així mateix, no està tan segur que el moment faci convenient fer una modificació de més envergadura. "Hauríem de pensar que algun dia tindrem més capacitat per definir el nostre model cultural i aquest pot ser més ambiciós que el que inspirava la redacció de la llei en el seu moment".

Sobre la modificació que s'ha de dur a terme a la llei del cinema, l'exconseller ha apuntat que aquesta ve determinada per Brussel·les per fer viable la norma: "Entenc que la iniciativa correspon al Govern i al conseller actuals i en els termes que ho plantegin toca donar suport a aquesta política".

Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), ha explicat que entenen el sentit de la modificació i l'adequació de la llei del cinema, però ha considerat que tenen "reserves del contingut actual que no defensa prou la llei que es va fer". També ha mostrat les seves "reserves davant la dependència tan gran respecte a un acord" subscrit el 2011 entre la Generalitat, la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics i el Gremi de Cinemes de Catalunya, que, segons Duarte, ha tingut un impacte "limitat".

Així mateix, ha mostrat la seva preocupació pel poc pes que té la subtitulació en el cinema. "Som respectuosos i conscients del sector del doblatge, però com a model cultural hi ha d'haver una evolució i s'ha de fomentar el subtitulat de pel·lícules" perquè s'incideix "en un marc de coneixement, ús i valoració de l'obra artística en la seva llengua original i de coneixement de les llengües".

CAC

Per la seva part, Roger Loppacher, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, ha fet una "valoració positiva" de qualsevol iniciativa que garanteixi un accés progressiu al visionat en català de les obres cinematogràfiques doblades o subtitulades que s'estrenin a Catalunya. Ha manifestat que això "ha de comportar un increment de l'oferta de continguts en llengua catalana pels diversos serveis de comunicació que", tal com ha destacat, "presenta un fort desequilibri entre el consum audiovisual en llengua catalana i en castellana".