J

a fa temps que ho demano als Reis de l'Orient però no hi ha manera. Ni per carta, ni per fax, per correu electrònic, res a fer. He demanat una Sílvia Pérez-Cruz en petit perquè em canti en directe sempre que ho necessiti. Així tindria aquesta ànima carregada de veritat pels dies difícils perquè, val a dir, que Pére-Cruz és un bàlsam d'ànimes necessitades de bellesa. Per cert, ja he decidit que li diré "la Pérez-Cruz", com les grans cantants líriques, com ara "la Caballé", "la Callas", "la Tebaldi"... És una llicència que m'han de permetre perquè la Pérez-Cruz és de les grans.

Mentre això no passi em conformo a poder-la escoltar en les sales de concerts. Els de la GIO han pensat que fer un espectacle amb ella seria una cosa important i han treballat de valent per portar a l'escenari les cançons de García Lorca, Montsalvatge i, a més a més, els arranjaments i algunes cançons del magnífic Feliu Gasull de qui no tenim l'oportunitat d'escoltar massa sovint per vergonya de tots.

Sílvia Pérez-Cruz també ha fet un gran esforç per aprendre tot aquest nou repertori i des de l'escenari es notava la seva concentració especial per afrontar aquestes cançons pregones. Per poder-les dir cal aquesta força flamenca ben dosificada que surt de dins però això no és tot. No ho és perquè aquesta artista reescriu les melodies amb respecte per oferir la versió més personal. Passades per la ment i la veu de la cantant de Palafrugell recobren una dimensió diferent. M'interessa molt el treball de síntesi d'una veu pròpia sense tirar pel dret. Hi ha flamenc, música portuguesa, bossa nova, del cant tradicional, jazz, etc. Tot junt amb molta sensibilitat per defensar cada cançó i fer-la única.

L'orquestra sumptuosa de Marcel Sabaté va ser igual de protagonista. Sonoritats despreses amb arranjaments coloristes. Els moments màgics van venir amb el duo Gasull a la guitarra i Pérez-Cruz. Algú del públic va fer una petició: Podria ser el Vestida de nit? La cantant diu que l'orquestra no se la sap, no han preparat un versió simfònica, però resulta que un contrabaix i un violí sí que la coneixen. No podré reportar amb paraules l'emoció d'aquest moment però si algú no coneix aquesta cançó escrita pels pares de la cantant que corri a buscar-la! I aquesta Pérez-Cruz en petit que no m'arriba! Però no passa res perquè ja la tinc al cap, des del primer dia. Si pots llegir això Sílvia, Feliu, GIO, Marcel, moltes gràcies!