El grafè, un material format per carboni pur, similar al grafit, però molt més lleuger, flexible, més resistent que l'acer i capaç de detectar senyals elèctrics de cèl·lules biològiques, revolucionarà les aplicacions dels nanobiosensors en la biomedicina, el medi ambient o la seguretat.
Així ho van explicar ahir els experts que participen en el Workshop on Graphene Nanobiosensors que, organitzat per l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), congrega a Barcelona a un centenar d'experts, entre ells al Nobel de Física de 2010, Konstantin Novoselov.
La integració del grafè en sistemes de biosensors centren les ponències presentades en la trobada, on els experts van coincidir que l'ús d'aquest "material del futur" permetrà augmentar la sensibilitat, selectivitat i cost-efectivitat dels nanobiosensors.
El professor de la Universitat Tecnològica de Munic José Antonio Garrido va explicar en roda de premsa que la trobada, finançada per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), ha tractat sobre tot sobre les tecnologies de producció de grafè, les modificacions i caracteritzacions d'aquest material, les plataformes de detecció òptiques i elèctriques, i les seves aplicacions en diferents àmbits, especialment l'industrial. Segons l'expert, a causa de les propietats mecàniques d'aquest material, en particular la seva flexibilitat, i a la seva capacitat per detectar senyals elèctrics de cèl·lules biològiques, el grafè ajudarà a desenvolupar una nova generació de pròtesis biomèdiques per interaccionar amb el sistema nerviós.
En l'àmbit de la nanobiomedicina, la versatilitat química i estructural d'aquest nou material podria utilitzar-se en innovadores teràpies d'administració de fàrmacs. Segons Garrido, "el grafè permet dissenyar sensors que interactuen amb teixit viu, fins i tot teixits tan complexos com el neuronal".
La facilitat d'aquest material per ser integrat en una plataforma d'electrònica flexible, així com la seva capacitat de transmetre i registrar senyals elèctrics, el converteix en un candidat molt més adequat que el silici per a aquest tipus d'aplicacions biòniques, entre les quals hi ha implants per al sistema nerviós central i perifèric, segons el professor.
Garrido treballa actualment en aplicacions biomèdiques de nanobiosensors en el Walter Schottky Institut - Technische Universität München (Alemanya), i pròximament traslladarà la seva activitat al ICN2 amb un contracte com a professor d'investigació ICREA, on planeja desenvolupar una nova generació d'electrònica flexible basada en grafè i altres materials bidimensionals per a aplicacions biomèdiques.
