El director de la segona part d'Ocho apellidos vascos, Emilio Martínez-Lázaro, va assegurar ahir en una roda de premsa a Llagostera que aquesta és una «comèdia conciliadora» que demostrarà que els catalans són capaços de riure's de si mateixos. El director s'ha fixat en Girona perquè «és el centre de la identitat catalana», però no vol donar detalls del guió.

Estaran cinc setmanes rodant a les comarques gironines. Tres quartes parts de la segona part de la pel·lícula transcorreran a Catalunya. Els escenaris: Monells, Llagostera, Vulpellac, la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Palafrugell i el call jueu de Girona. No són casuals.

«El nucli catalanista és molt més important aquí, a l'Empordà, aquí tothom parla català, és el centre de la identitat catalana», va afirmar Martínez-Lázaro.

Aquesta setmana i fins a l'11 de juny roden en un mas del segle XII del terme municipal de Llagostera, situat a peu de la carretera de Romanyà de la Selva. És la primera vegada que aquesta masia es converteix en plató de cinema i els seus amos n'estan encantats. Tant, que la propietària i la seva filla també sortiran al film. De la façana de la casa penja una estelada.

L'equip de la pel·lícula utilitza l'humor com a evasiva a qualsevol pregunta relacionada amb l'argument. Poques coses se'n saben. De moment, que l'amor entre el sevillà Rafa (Dani Rovira) i la basca Amaia (Clara Lago) es trenca i que ella s'enamora d'en Pau (Berto Romero), un català que és nét de la Roser (Rosa Maria Sardà), tal com va avançar Diari de Girona. Això «encén les alarmes del pare d'Amaia (Karra Elejalde) que decideix viatjar a Sevilla per convèncer en Rafa que ha d'anar a ?Catalunya a reconquistar la seva filla.

Martínez-Lázaro va dir: «A l'altra pel·lícula vam tenir el factor sorpresa, ningú s'esperava que féssim bromes amb la kale borroka i que ho acceptessin rient i no els molestés», va dir ahir el director, que va admetre que hi haurà referències a elements identitaris catalans. Per exemple, la plaça major de Monells la rebategen com a plaça Pep Guardiola, es ballen sardanes i el protagonista s'atreveix, fins i tot, a fer de casteller. «Sóc l'enxaneta», va bromejar Dani Rovira.

Des de l'equip de la pel·lícula han insistit que existeix una gran diferència entre burlar-se d'algú i riure-se'n. Amb aquesta premissa han volgut bastir tots els tòpics entorn dels catalans sense ofendre ningú. A més, estan convençuts que, tal com va passar amb la primera part, els catalans seran els primers a rebre el film amb els braços oberts.

«Què es pot esperar d'un poble que posa un home defecant al costat de la imatge del nen Jesús? Amb això està tot dit», va posar com a exemple Berto Romero, que s'incorpora a l'equip.

Comparteix l'opinió Rosa Maria Sardà, que assegura que s'ha guanyat la vida rient-se d'ella mateixa i fent humor. «Potser no tenim gràcia, "salero" o això diuen, però riure de nosaltres mateixos, això t'asseguro que sí que ho sabem fer», afirma l'actriu.

Un altre bon exemple de superació de tòpics i prejudicis és Karra Elejalde, basc de naixement i català d'adopció perquè fa quinze anys que viu a Molins de Rei. «La pel·lícula va ser terapèutica per a Euskadi, parlar d'aquests temes és curatiu i passarà el mateix amb els catalans», opina.

«Si hagués hagut de dedicar la primera pel·lícula, l'hauríem dedicat als bascos i als andalusos intel·ligents, que van resultar ser tots menys tres o quatre. Aquesta pel·lícula estarà dedicada als catalans intel·ligents, que crec que són tots», va afirmar el conseller delegat de Mediaset España, Paolo Vasile.

No hi ha data d'estrena per a la pel·lícula. A banda de les comarques gironines, la pel·lícula també es roda a Sevilla, País Basc i Madrid. La cinta està produïda per Lazona i Telecinco Cinema. La distribució correrà a càrrec d'Universal.