Troben restes de cèl·lules en fòssils de dinosaures de fa 75 milions d'anys

La troballa aportarà pistes sobre el moment en què els animals van passar a tenir sang calenta

10.06.2015 | 07:31

Científics britànics han trobat possibles restes de cèl·lules i col·lagen en fòssils de dinosaure amb una antiguitat de 75 milions d'anys, segons un estudi publicat a la revista científicaNature Communications. Els investigadors han trobat unes estructures que podrien ser glòbuls vermells i altres fibres similars al col·lagen en ossos de dinosaures pertanyents al període cretaci ?-des de fa 145 milions d'anys fins en fa 65 milions.
La troballa mostra que les restes d'estructures orgàniques en els fòssils poden ser més comuns del que es pensava. Anteriorment, s'havien localitzat components de teixit tou, com cèl·lules i molècules similars a les proteïnes, en altres fòssils amb desenes de milions d'anys d'antiguitat, però només en espècimens excepcionalment ben conservats.
La identificació d'aquests teixits, a més, va aixecar controvèrsies en la comunitat científica. Durant molt temps s'ha cregut que les molècules de les proteïnes es descomponien en un període de temps curt, i que no es conservaven més de 4 milions d'anys.
Haver trobat cèl·lules sanguínies en fòssils de dinosaures podria ajudar a conèixer millor l'evolució d'aquests animals. I és que, segons els científics, la relació entre la mida de la cèl·lula de la sang i el metabolisme en vertebrats es troba estretament relacionada.
Sergio Bertazzo i Susannah Maidment, investigadors de l'Imperial College de Londres que han liderat el treball, han comunicat la troballa d'estructures orgàniques en restes de vuit dinosaures del Cretaci, últim període de l'Era Mesozoica. Alguns d'aquests ossos, pertanyents a un dels dinosaures, contenen estructures similars a les del col·lagen, una proteïna que té una forma trenada característica i està formada per aminoàcids essencials. El col·lagen pot donar pistes sobre com eren aquells animals, ja que l'estructura que adquireix és diferent en cada espècie, de manera que funciona com una mena d'empremta única que permet relacionar els individus.
L'estudi podria ser clau per als paleontòlegs, ja que obre la porta a entendre la biologia de l'animal prehistòric i la relació entre diferents espècies. Bertazzo va demanar prudència davant les troballes, i va manifestar que necessiten seguir investigant per confirmar "què és el que estem veient en els fragments de dinosaure".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

Mare¿Nostrum?

"Clima mediterráneo" és el títol del nou poemari de Luis Bagué, llibre amb el qual l'autor...

La Festa dels Súpers reuneix unes 190.000 persones a l´Anella Olímpica de Montjuïc

Uns 50.000 espectadors han vist l'espectacle central de la cita, que promou la cura pel medi ambient

Mor als 59 anys la videoartista Núria Font

Va dirigir durant una dècada el VAD, Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals de Girona

Una completa exposició de Rosa Serra exhibeix setanta escultures a Bratislava

Una completa exposició de Rosa Serra exhibeix setanta escultures a Bratislava

L'escultora olotina es mostra «molt contenta» d'una mostra que té obres en polièster, altres en...

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema