"Vostè fa com Miquel Jackson?", pregunta l'amable peixatera del mercat de Girona que cedeix la parada per a la foto. "Més o menys", respon Edgar Massegú. "Vostè ven pop i jo canto pop". Rialles.

L'escena la va desencadenar espontàniament la presència xocant ahir de Massegú tocat amb la seva americana festiva i els prismàtics de divisar La felicitat màxima, que a més d'una aspiració molt comuna dels humans, és el títol del nou disc de Pulpopop.

I és que la cançó Bombolla de sabó, que compta amb la col·laboració especial d'Adrià Puntí, narra la història d'una noia bereber que es banya en un oasi en ple desert, però quan un raig de sol enlluerna els binocles, l'observador els retira i s'adona de la dura realitat: la donzella no hi és, tot era un miratge.

Conclusió: "La felicitat màxima és inabastable, és un miratge", explica Massegú, però aquesta és és només una de les cançons o, com prefereix dir l'artista, "un dels diversos contes" del nou disc, uns contes que tenen com a missió "encomanar la felicitat".

Edgar Massegú (Pulpo) ha perdut en aquest disc Pau Boïgues (Pop), company d'infinites aventures musicals, però això no ha impedit continuar editant sota el segell Pulpopop -i un cop més amb la discogràfica Discmedi- un nou àlbum en el qual, entre molts altres instrumentistes, col·labora també el mateix Pau Boïgues.

Massegú se sent especialment satisfet d'un disc que considera "el més treballat de la seva carrera" i que compta amb una vintena de col·laboracions, entre elles les d'Adrià Puntí, Josep Thió, Xavi "Pendón", Pedrito Martínez i, molt especialment, Marcel Torres a les guitarres. Lluís Costa és el responsable de la producció artística, mentre que les lletres són del propi Massegú. El procés de gravació ha situt "una bogeria", diu.

L'artista ha fet un disc "eclèctic" com "eclèctica i diversa és la vida". "El món és molt divers i ric, i aquest disc és un viatge pel món amb ressonàncies sonores aràbigues, argentines, brasileres, del far west nordamericà, de Hawaii i, entre altres indrets, de New Orleans, però sempre girant entorn de la felicitat".

Segons Massegú, el disc vol transmetre "la felicitat total, però aquesta és inabastable, tot i que tothom la continua buscant".

"Jo crec que aquesta es troba en el camí, un camí necessàriament tàntric que fins i tot pot durar 38 minuts, que resulta per casualitat que és la durada del Cd".

I si el tantrisme és ensenyar a controlar el desig per assolir la realitazació, per comptes de reprimir-lo, potser per això Massegú reivindica la música "com un art", i es mostra orgullós del llibret que acompanya aquest nou Cd, tot ell decorat amb pintures i dibuixos del propi cantant i lletrista, que ha mimat com si d'un fill es tractés tots els detalls del treball.

En el disc també hi col·laboren Raül Marc Portell, Jordi Ruiz "Popi", Orestes Gas Peña, Toni Molina o Andreu Vilar.