ALe Figaro del dilluns 8 de juny, he pogut llegir un reportatge de Jean -Marie Guénois, enviat especial a Sarajevo, amb motiu d'una visita pastoral a Bòsnia. El marc que sol acompanyar Francesc sol ser sempre un marc vital. Són fets, realitats viscudes, calentes encara, malgrat el temps, impactants, provocadores de reaccions que són doctrinals i alhora extretes de les ferides humanes més cruels.
Un capellà que denuncia les tortures; un franciscà que explica els seus "cent-vint dies" en un camp de concentració, "torturat, cada dia, amb objectes diferents". I una religiosa empesa sota amenaça de mort a convertir-se a l'Islam "com a única i vertadera religió". Deixant de banda els seus patracols, crida un traductor per poder improvisar: "No teniu dret a oblidar la vostra història -va dir-los-, no per no oblidar sinó per fer les paus. No per obsessionar-se amb aquestes estranyes situacions, sinó per estimar! Un home o una dona que diu pertànyer a Jesucrist i que no sap perdonar, no serveix per a res. També els clergues o religiosos mundans són una caricatura! Han perdut la memòria de Jesucrist crucificatÉ No oblideu mai els vostres màrtirs, que certament han transmès la fe però que sobretot han ensenyat com es viu la fe! Tot això feia falta als bosnis i a nosaltres. Als joves, els va dir: "Si tu ets jove i vius lligat a l'ordinador i et tornes esclau de l'ordinador, perds la teva llibertat! I si en el teu ordinador hi cerques programes bruts, perds la teva dignitat".
Aquest llenguatge, si no és ell -el papa Francesc- a nivell mundial, ningú el parla. Està bé que l'home tingui un mecanisme polític per exercitar la seva llibertat, que visqui en democràcia. Però necessitem travessar els carrers amb un bastó blanc de cec. No tenim gos, ni en volem. Sembla que el do del "consell", aquell do que els teòlegs, partint de la Sagrada Escriptura, classifiquen de Dons de l'Esperit Sant, no s'utilitza.
