Cadaqués es va acomiadar ahir del seu fill predilecte amb una cerimònia multitudinària, emotiva, amb tocs d'humor, ironia i intel·ligència, que va omplir de gom a gom l'església de Santa Maria de Cadaqués. El poble on Antoni Pitxot va passar mitja vida ara acollirà les seves restes.

Des del mossèn, Jaume Angelats, que va oficiar la cerimònia, fins a assistents com l'antic alcalde del municipi, Joan Figueres, o el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, es van desfer en elogis reivindicant la figura de l'artista i director dels museus Dalí. Segons es va saber, Pitxot feia temps que estava malalt i divendres, en saber que havia mort, la seva dona va patir un infart.

Familiars, amics i membres de la Fundació Gala Dalí van ser presents a l'acte de comiat de Pitxot, que va morir divendres als 81 anys. Entre els presents hi havia els principals responsables de la Fundació, amb el seu president Ramon Boixadós al capdavant, i patrons d'aquesta institució, com l'advocat i expolític Miquel Roca Junyent i l'exalcalde de Barcelona Narcís Serra.

Igualment, van fer acte de presència a la cerimònia el nou alcalde de Cadaqués, Josep Lloret, i l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip.

Els moments més emotius del funeral es van produir quan el rector va comentar que la dona de Pitxot va patir divendres un problema coronari en conèixer la mort del seu marit, i durant el parlament del seu nebot, l'actor i músic Bruno Oro, que va recordar en to humorístic la figura del seu oncle.

Pitxot va ser amic íntim del genial pintor Salvador Dalí, al qual coneixia des de la infància, i amb el qual va col·laborar en el dis?seny i posada en marxa del Teatre Museu de Figueres, l'última gran creació del pintor surrealista.

Pitxot era autor, en col·laboració amb Dalí, dels quatre Monstres grotescos que hi ha al pati interior del Teatre-Museu, uns monstres-fonts a la manera dels manieristes italians, realitzats amb acumulacions de pedres, calaixos, troncs d'arbre, l'esquelet d'una balena, cargols de mar i petxines.

La defunció, divendres, de Pitxot va coincidir amb la inauguració a Cadaqués d'una exposició que ressegueix la seva trajectòria i la de Salvador Dalí, a través d'obres, fotografies i un audiovisual. L'obra d'Antoni Pitxot es troba en col·leccions particulars, al Museu de Figueres i a Itàlia.

Els anys cinquanta, mentre practica un realisme d'arrel expressionista, Pitxot es va donar a conèixer amb diverses exposicions a Sant Sebastià, Barcelona, Madrid, Bilbao o Lisboa. El 1964 es va instal·lar definitivament a la casa familiar de Cadaqués. En aquest període la seva obra fa un gir decisiu. Dirigeix l'atenció vers l'estudi dels objectes del seu entorn: les pedres de Cadaqués, de les quals fa sorgir visions anamòrfiques, antropomòrfiques i al·legòriques, amb què entronca amb corrents que van del manierisme italià al surrealisme.