La realitat virtual, i en concret el projecte «The VOID», és una de les estrelles d'aquesta edició del Gamelab, la fira del videojoc i de l'oci interactiu que es va inaugurar ahir, i on es debatrà sobre el futur dels jocs fins demà. «The VOID», juntament amb el Projecte Morpheus, el nou casc de realitat virtual que Sony desenvolupa per a PlayStation 4, són per als experts el més interessant d'aquesta XI edició de Gamelab, un dels congressos més prestigiosos de la seva classe al circuit internacional.

Ken Bretschneider, CEO (primer executiu) de «The VOID», es troba aquests dies a Barcelona per explicar en quina fase està el parc d'atraccions de realitat virtual que està previst inaugurar a Utah (Estats Units), el juny del 2016, i Richard Marks, director del PlayStation Magic Lab a Sony Computer Entertainment, també presenta les seves novetats en aquest congrés, on moltes empreses acudeixen a buscar talent i inversors.

«The Vision of Infinite Dimensions" (VOID)», va explicar Bretschneider, està concebut com un parc temàtic virtual en el qual es podran tenir experiències d'un món irreal a través de la tecnologia, per a la qual cosa l'usuari haurà de posar-se guants, armilla, ulleres i unes polseres als turmells, i poder percebre, a través d'ells, les sensacions d'un món virtual amb el qual podrà interaccionar.

Bretschneider va afegir que no es descarta que Barcelona, una ciutat «hi ha molt suport a les tecnologies interactives», pugui acollir el parc que està previst construir a Europa el gener de 2017.

Els pares dels videojocs

En aquesta edició, Gamelab entrega el seu Premi Llegenda a Toru Iwatani, creador de Pac-Man, desenvolupat el 1980, una de les icones més importants de la cultura popular actual i un dels jocs més d'èxit de tots els temps, fins al punt que avui dia l'oci electrònic no es pot entendre sense ell. Shinji Mikami, el geni japonès considerat el pare dels jocs de terror moderns i creador de la saga Resident Evil, també rebrà el Premi Gamelab d'Honor.

També serà a Barcelona Jordan Mechner, autor d'una de les sa?gues de jocs més longeves com El príncep de Pèrsia, que ha donat peu a una franquícia que ha venut més de 20 milions de jocs fins avui, a més de novel·les gràfiques, joguines, i sobre la que Disney va produir una ?exitosa pel·lícula.