Si l'1 de juliol se li fa especialment llarg, pot ser que sigui a causa de que realment ho és, ja que a primers d'any el Servei Internacional de la Rotació Terrestre i Sistemes de Referència va decidir afegir-li un segon per evitar un desfasament en la cada vegada més precisa mesura del temps.

Aquesta entitat, amb seu a París, va ser establerta el 1987 per la Unió Astronòmica Internacional i la Unió Internacional de Geodèsia i Geofísica amb la missió d'observar la diferència entre les diferents escales de temps i ajustar els petits desfasaments horaris produïts per la velocitat gravitatòria de la Terra.

Aquestes variacions afecten al Temps Universal Coordinat o UTC (mesurat pels rellotges atòmics) en comparació amb el temps lligat a la rotació terrestre (el que utilitza com a referència la posició del Sol).

L'existència de les dues formes de mesurament va ser aprovada en 1970 per un acord internacional, però gràcies a la precisió dels dispositius actuals, la seva sincronització no implica grans problemes, més enllà d'un ajust periòdic com el que es produirà l'últim minut abans de les dues de la propera matinada.

A Espanya, el Patró Nacional de Temps, situat al Reial Observatori de l'Armada de San Fernando de Cadis, és la institució encarregada d'afegir aquest segon, quan cal, des de l'any 1976.

El responsable i cap de l'hora, Javier Galindo, ha declarat avui a EFE que "el procés està automatitzat, hem fet proves des de l'1 de juny per verificar que tots els protocols estan actuant adequadament, tenim la certesa que quan es faci el canvi es produirà amb perfecta normalitat".

Aquest desfasament en concret s'ha produït perquè el temps lligat a la rotació terrestre ha sofert un lleuger retard respecte al rellotge atòmic, que marca l'hora dels nostres rellotges i la resta de dispositius electrònics.

Galindo ha explicat que les institucions encarregades de la coordinació horària mantenen com a referència el moviment del Sol, "sobretot per facilitar la navegació marítima", que ha de tenir una "bona referència temporal i dels astres" per evitar pèrdues de rutes.

"Tot el procés en els protocols que controlen la difusió del canvi d'hora està automatitzat i amb les seves mesures de seguretat, per la qual cosa llança uns avisos que preparen els sistemes per afegir aquest segon sense necessitat de la intervenció humana", ha afirmat aquest expert.

Un canvi d'un segon en un procediment d'aquest tipus pot causar més trastorns dels previstos ... o cap en absolut, com es va demostrar amb la falsa alarma del suposat col·lapse tecnològic mundial que anava a produir-se arran de l'anomenat "efecte 2000 "en els ordinadors.

A mesura que finalitzava el segle XX, els experts en tecnologia informàtica es van adonar d'un error de "programari" habitual entre els programadors, que no incloïen la centúria en l'emmagatzematge de dates a fi d'economitzar memòria.

D'aquesta manera, els programes només estaven preparats per funcionar durant els anys que comencessin amb les xifres 19, amb la qual cosa el dia 1 gener del 2000 seria interpretat per les màquines com l'1 de gener de 1900 i això podria provocar una fallada múltiple en els equips electrònics a tot el planeta.

Aquesta alarma mundial es va demostrar infundada gràcies a una simple actualització del "programari" i una cosa semblant passa amb el segon afegit durant la pròxima matinada.

Galindo no creu que hi hagi més reajustaments a curt termini perquè "portem deu anys discutint sobre abolir o no el segon intercalat, i tot apunta que finalment quedarà abolit, atès que hi ha molt pocs països que recolzen la seva conservació".

"Fins i tot en el futur és possible que es desenvolupi un nou model de mesurament del temps", afegeix, tot i que caldrà esperar més d'un segon per conèixer-lo.