L'abocador en el qual els habitants de la comunitat neolítica de La Draga, al costat de l'Estany de Banyoles, dipositaven les seves escombraries, ha permès als arqueòlegs conèixer la vida quotidiana d'aquests antecessors, dedicats al cultiu i a processar els aliments, però també a fabricar ornaments amb els quals millorar la seva estètica.
Un dels responsables de la campanya d'excavacions realitzada en aquest jaciment, Antoni Palomo, va presentar ahir en roda de premsa algunes de les peces trobades, principalment elements per cuinar, eines de sílex i pedra polida, puntes de projectils, restes de ceràmica i grans de collaret en diferents matèries.
«Aquests materials aporten nova documentació a la que tenim després de gairebé 25 anys de treballar en La Draga i permeten fer una fotografia molt precisa de com eren aquestes comunitats del neolític inicial», va remarcar Palomo.
Aquest investigador considera a més que poblacions com la que habitava aquest espai al costat de l'Estany de Banyoles posen «els fonaments per a l'evolució de les comunitats europees a partir d'aquest període històric».
Antoni Palomo va detallar com les peces trobades a les excavacions que permeten conèixer la vida quotidiana d'aquells individus del neolític procedeixen d'«abocadors que donen una informació magnífica, perquè mostren la diversitat d'activitats que es practicaven en aquests assentaments fa uns 7.300 anys».
Palomo va quantificar en seixanta les persones que han participat en els treballs d'aquest any a La Draga, «un jaciment únic en el context de la prehistòria peninsular, però també de l'Europa Occidental».
«Més de la meitat han estat estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona que han realitzat aquí les seves pràctiques d'arqueologia, mentre que la resta de gent ha vingut de forma voluntària per la seva relació o interès a aquest espai i procedeixen de diferents llocs d'Espanya, així com d'altres països, com el Brasil, Grècia, Itàlia o Polònia».
Un altre dels responsable de les excavacions, Xavier Terradas, va concretar, sobre les peces trobades en aquests abocadors d'escombraries, que es tracta d'«elements de molinada per als cereals amb els quals després feien farina, restes d'eines que utilitzaven per tallar pedra i elements ornamentals com collarets i anells».
Terradas va precisar que, a La Draga, es produïa en sèrie bona part d'aquests estris que, en el cas dels ornamentals, «no només eren estètics, sinó que també tenien un pes simbòlic per reconèixer a la gent i diferenciar-la de la d'altres grups».
Les excavacions en aquest jaciment formen part des de 2008 d'un projecte d'investigació en el qual participen la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d'Investigacions Científiques.
La singularitat lacustre d'aquest espai ha permès que es conservin al subsòl elements elaborats en fusta i altres matèries orgàniques, cosa excepcional per a èpoques tan antigues, corresponents als primers pagesos de la història.
