La pèrdua de diversitat del microbioma als països desenvolupats ha contribuït a incrementar els casos de diabetis, autisme, càncer, obesitat, hipertensió i d'altres patologies perquè la falta de riquesa microbiana és un factor de risc per desenvolupar malalties cròniques. Segons van advertir ahir els experts que van participar a Barcelona en una jornada per analitzar l'impacte del microbioma humà en la salut i la malaltia, el conjunt de bacteris que habiten cada persona podria ajudar a definir grups de risc poblacional i marcadors de pronòstic en càncer.
Convocats per B·Debate, el Centre Internacional per al Debat Científic impulsat per Biocat i l'Obra Social La Caixa, els científics van coincidir en què la investigació en microbioma humà obre un nou paradigma en la prevenció i tractament de malalties cròniques. Segons va explicar l'investigador de la Vall d'Hebron Institut d'Investigació (VHIR), Francisco Guarner, el cos humà alberga deu bacteris per cada cèl·lula, una població que té un pes molt rellevant en la salut i la malaltia ja que aquests microorganismes fins i tot influeixen en la manifestació de malalties que fins ara es pensava que només depenien del genoma humà.
«Les persones amb un microbioma més actiu metabòlicament i amb més riquesa genètica estan més sanes», va assegurar Guarner. Els científics van explicar que des de la Segona Guerra Mundial les societats industrialitzades han desenvolupat una sèrie de problemes de salut que abans no eren tan habituals com la diabetis tipus 2, la hipertensió i d'altres trastorns cardiovasculars, l'obesitat, etc.
La resposta de l'organisme
La pèrdua de diversitat del microbioma humà explicaria reaccions com l'al·lèrgia o la celiaquia, que serien la resposta del nostre organisme a bacteris que rebem de l'ambient i no són habituals en el nostre cos. «La investigació en microbioma es troba en un moment fascinant», va assenyalar Núria Malats, responsable del grup d'Epidemiologia Genètica i Molecular del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO). L'experta en càncer de pàncrees creu que els bacteris també podrien ajudar a explicar certs mecanismes moleculars del càncer i convertir-se en clau per entendre alguns casos d'herència familiar. «Espero que el microbioma defineixi poblacions de risc i marcadors de pronòstic del càncer», va concloure.
En aquest sentit, Malu Calle, directora del grup de Bioinformàtica i Estadística Mèdica de la Universitat de Vic-Central de Catalunya, va destacar que la investigació biomèdica ha passat d'interessar-se només per l'ADN humà a poder analitzar «l'altre genoma» dels microorganismes que viuen al nostre cos, gràcies a l'evolució de les noves tecnologies de seqüenciació de material genètic.
En el camp de les malalties infeccioses, el director de l'Institut de la Sida IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, ha ressaltat que l'efectivitat de la vacuna terapèutica contra el virus del VIH necessita «un bon microbioma per millorar la resposta immunitària del pacient».
