Ignacia Nacenta, de Sant Fruitós de Bages, és la guanyadora del Concurs de Relats de Sant Jordi 2015 gràcies al text 'Alfes'. L'elecció de la peça l'ha fet un jurat designat per Regió7 que ha valorat l'originalitat, la correcció literària i la qualitat de tots els relats presentats.
Convocat amb el suport d'Angle Editorial i Brau Edicions, la guanyadora rebrà un lot de llibres d'ambdues editorials.
El jurat també ha decidit atorgar una menció especial a Mar Badia Martín, pel relat 'Jordi, Santa Bàrbara i el drac'. En aquest cas, Badia, de Manresa, rebrà dos llibres de Brau Edicions.
Alfes // Ignacia Nacenta
L´Amo del Sistema mirava el rellotge des de dalt de tot del Cim dels mil Ulls. Dos minuts. Llavors s´havia d´obrir la porta i el Secretari n´hi havia de portar una altra. Esperava, com cada vespre, una jove endreçada, pacient, que fes veure que li interessava la química dels astres, i s´enlluernés amb la mobilitat del sostre vitrificat. El dia que trobés la Verdadera, la que de veritat l´escoltés des de l´otomana del costat, li posaria un anell amb pedra ben gran. Un dels qui no havien begut del Leteu havia assegurat que Ella vindria aviat. Per ara, les diferents escollides somreien amb falsedat. No l´escoltaven... inclús n´havia sorprès alguna badallant.
Fins que va arribar.
Contravenint el sistema, l´Amo decidí que la volia més d´hora. Se li va fer imprescindible sol·licitar-la a les tres de la tarda. Inconcebible; el Secretari no la podia trobar en tan breu espai de temps. Va remetre el problema a Compres. I Compres després de suar tots i cadascun d´ells en creure el desig de l´amo incomplert, acabà proposant el sorteig. Posaren la ruleta enmig de la Taula Rodona de la part central del Cim i convocaren d´urgència tots els Departaments. Els treballadors la rodejaren en absolut silenci. Resant, rebel·lia al sistema prefixat, sense remei. La ruleta marcà la Filla del Conserge. No hi havia al voltant de la taula qui la pogués consolar. El Secretari pitjà el botó, la va fer pujar. Ella acotà la vista, rere els vidres l´ascensor ascendia: el subsòl i els seus cada cop eren més lluny. La carn li cremava.
La darrera planta, rebullida pel sol, amb olor de vell. L´Amo se li acostà, li oferí l´otomana. Flagel·lant els cavalls de la conversa, va donar per fet que ella l´escoltava, així que, tot parlant, li deixà un rastre de capellans sobre el coll límpid amb un cert regust de via làctia. Deambulant, circumdava l´otomana en cercles cada cop més asfixiants. La Filla del Conserge pujà els peus. Li havia semblat notar el pes d´una gran cua aixafant-la. A l´Amo, els narius se li contreien vaporosos i la pell li supurava en parlar dels estels. Pudia a agre. Llavors s´assecà les gotes del front amb un mocador rebregat. A la fi es passà la llengua rasposa entre els llavis, ben a poc a poc. Ella el mirava; tremolà amb fàstic.
A fora, el de Manteniment, canviava bombetes. Ella el veié dins l´ombra i amb ulls plorosos, li suplicà sense paraules que la lliurés. L´Amo l´agafà d´un braç. Digué Barjaula! roda-soques! calenta-braguetes! que t´has cregut. Tu ets meva! no te´l miris, t´he demanat jo. Ell representa el subsòl!
El de Manteniment veié la cara de l´Amo sense voler veure, i l´escoltà sense voler sentir. Havia trencat la barrera, li havia mirat la cara i el vell l´havia enxampat mirant-lo. Pres amb la ira d´Aquil·les, va desenroscar una bombeta gruixuda, bullent. Va córrer cap a l´Amo. Llavors, girant-se, va clavar-li la bombeta a la calba balba. L´Amo espernegà en un mar de convulsions grana, llefiscoses, apagant-se.
Però el sistema no acabà aquell dia, Filla de Conserge. No sé qui t´ha explicat a tu els contes. Pels segles i des dels segles està pensat així. Algú deixa espai perquè creguis que t´alliberen. Però el destí marca, a tu i a tots els qui envolten el Cim dels mil Ulls. Després de l´Amo, ve un altre Amo, que des de dalt de tot del Cim cada dia vol una noia endreçada, pacient, que l´escolti estirada a l´otomana.
