L'ús social del català s'ha reduït el 2014 respecte a l'any anterior i ha augmentat la pressió jurídica sobre aquesta llengua, segons l'Informe sobre la situació del català elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), "mnium Cultural i Plataforma per la Llengua, que es va presentar ahir a Barcelona.

L'augment de la pressió jurídica contra el català, juntament amb la caiguda de l'ús social, són les principals conclusions de l'informe, «dos processos que sense cap mena de dubtes estan relacionats», segons el director de la Xarxa Cruscat de l'IEC, Miquel Àngel Pradilla.

El retrocés de l'ús com a llengua habitual a Catalunya es xifra en el 0,5% l'últim any, un descens més sostingut després d'haver-se situat en el 4,3% entre el 2003 i el 2008. «El pes de la llengua catalana en el sistema educatiu pot tenir una influència molt important en l'ús que es faci del català», va remarcar Pradilla, encara que admet que altres factors tenen influència.

L'exemple per a l'IEC que existeix una persecució de la llengua pel Govern espanyol es troba en «les sentències i resolucions desfavorables a la llengua catalana», segons l'informe.

«Hem de poder gestionar el nostre ecosistema educatiu», va dir en contraposició a les mesures previstes per la LOMCE, promulgada per l'exministre d'Educació José Ignacio Wert, que tenia com a objectiu la «minorització del català», segons Pradilla.

Amb aquesta «hostilitat jurídica sense precedents», la conseqüència és que «s'han debilitat el pes del català» a Balears i València, mentre que a Catalunya «obre les portes a una afectació sistèmica», va valorar Pradilla.

Això no obstant, la solució no és només legislativa, sinó que «precisa d'una actitud social activa», ja que, per exemple, «alguns professors ofereixen classes en castellà contravenint la legislació vigent», va denunciar Pradilla.

No obstant això, no va concretar quines mesures s'haurien de prendre ja que la funció de l'IEC és deixar constància del mapa sociolingüístic per «interpel·lar els governants».

Pel que fa a les dades estadístiques, l'informe recull que més de la meitat dels nascuts en llocs de parla catalana (el 55,1%) té el castellà com a «llengua inicial», és a dir, la primera llengua apresa, la llengua materna.

La llengua inicial

Això deixa al català com a llengua inicial del 31% de la població, mentre que el 10,6% dels residents a Catalunya, Balears o País Valencià va aprendre primer una altra llengua estrangera.

Ara bé, des de Cruscat celebren que els percentatges pateixen variacions quan la pregunta és «amb quina llengua s'identifica», ja que el percentatge augmenta per al català (36,4%) en detriment del castellà (47,5%).

Quant a l'evolució dels coneixements del català, l'IEC la valora de «positiva», ja que, en xifres absolutes, ha augmentat, cosa que també es deu a l'augment de població, admet el director de la Xarxa Cruscat.