El papa Francesc va visitar ahir la presó de Palmasola, a Bolívia, on hi ha reclosos a prop 5.000 presos, i en aquest lloc va dir que «la reclusió no ha de ser exclusió», alhora que destacava la importància del procés de reinserció. «No podia deixar Bolívia sense venir a veure'ls», va dir el Papa en una al·locució al presó de Palmasola, on es troben reclosos homes, dones i menors amb les seves famílies, en una mena de «ciutat presó».
Després va recalcar que «reclusió no és el mateix que exclusió», en aquesta presó, autogestionada pels reclusos i una de les més violentes de Bolívia. El Papa es va presentar als reclusos com «un home perdonat. Un home que va ser i és salvat dels seus molts pecats».
Reinserció
Al camp d'esports del pavelló PS4, on resideixen 2.800 homes, va explicar que «la reclusió forma part d'un procés de reinserció en la societat», però va matisar que hi ha molts els elements que juguen en contra seu en aquest lloc.
«Ho sé bé», va afegir i va citar «l'amuntegament, la lentitud de la justícia, la manca de teràpies ocupacionals i de polítiques de rehabilitació i la violència». En una intervenció, el bisbe responsable de la pastoral penintenciària de Bolívia, Jesús Juárez, havia criticat davant el Papa l'«escàndol» dels retards de la Justícia i com el 84% de les persones privades de llibertat no tenen una sentència en ferm, alhora que condemnava l'«amuntegament que nega la dignitat humana».
Davant diversos milers de presos, que van arribar d'altres presons del país, Francesc va demanar llavors «una ràpida i eficaç aliança interinstitucional per trobar respostes». «Mentre es lluita per això no ho podem donar tot per perdut», els va dir, i els va indicar coses que es poden fer, com la pacífica convivència.
Francesc, que va escoltar amb atenció els testimonis d'alguns reclusos, va destacar la importància de la presència de les famílies, ja que «recorden que val la pena viure i lluitar per un món millor». També va tenir una paraula d'alè al personal del centre que compleixen «un servei públic fonamental» i tenen una important tasca en el procés de reinserció.
«Tasca d'aixecar i no rebaixar, de dignificar i no humiliar; d'animar i no afligir. Procés que demana deixar una lògica de bons i dolents per passar a una lògica centrada a ajudar la persona», va indicar.
Aquesta actitud, va afegir el pontífex argentí, «generarà millors condicions per a tothom. Ja que un procés així viscut ens dignifica, anima i aixeca a tothom». Francesc va escoltar amb atenció els testimonis d'alguns dels detinguts i va fer notar «com el dolor no és capaç d'apagar l'esperança en el més profund del cor, i que la vida segueix brollant amb força en circumstàncies adverses».
Als reclusos, Francesc, que ja quan era arquebisbe de Buenos Aires anava a visitar les presons i ho ha continuat com a pontífex, els va parlar de l'amor de Déu, «que sana, perdona, aixeca i cura». També els va parlar de Pere i Pau, «deixebles de Jesús que també van ser detinguts i també van ser privats de llibertat».
«Jesús crucificat»
Així mateix els va animar a pregar com van fer aquests deixebles quan estaven empresonats, ja que els va sostenir i els va ajudar i no els «va deixar caure en la desesperació, en la foscor que pot brollar del sense sentit». Els va animar al fet que en els moments en què se sentin «tristos i malament» mirin «el rostre de Jesús crucificat» perquè «en la seva mirada, tots podem trobar espai. Tots podem posar al costat d'Ell les nostres ferides, els nostres dolors, així com també els nostres pecats».
Abans de donar la benedicció, Francesc els va demanar resar en silenci, «cadascú com sàpiga fer-ho» i els va demanar, com sol fer, que resin per ell, perquè va afegir: «També jo tinc els meus errors i he de fer penitència». Després d'aquesta visita, el Papa es va reunir amb els bisbes de Bolívia i va viatjar després al Paraguai.
