Qui no es veuria atret per una publicitat que digués "El vostre apartament a la Costa Brava. La Badia de Roses als seus peus?".

L'Arxiu Municipal de Roses ha publicat un "Document del Mes" molt apropiat per al juliol: una publicitat d'apartaments turístics de la dècada de 1960 que mig segle després produeix més rebuig que atracció i mostra com ha canviat la sensibilitat social respecte al model turístic i urbanístic que hi ha als fonaments de la Costa Brava.

L'Arxiu Municipal ha publicat el document a www.roses.cat, com fa cada mes, en aquesta ocasió un anunci per a premsa d'una promoció d'apartaments turístics de l'empresari Fernando de Vilallonga, promotor també de la urbanització de la muntanya de Montjuïc de Girona, membre dels promotors d'Empuriabrava i futur president de l'Aeroclub de Girona.

La societat promotora la completava el constructor de Lloret de Mar Jaume Ribera Frontera. Els projectes dels edificis van ser obra del despatx Masramon-Duixans Arquitectes de Girona, el qual va obtenir la llicència municipal el 8 de febrer de 1966. El pressupost de l'edifici va ser de 10.467.382 pessetes.

La dècada prodigiosa

Els arxivers Josep Maria Barris i Pol Maseguer han explicat que "aquella dècada prodigiosa, quan els turistes cercaven la seva "place au soleil", els promotors urbanístics van crear una imatge idíl·lica i majestuosa d'un país que necessitava de l'arribada de divises que pal·liessin les debilitats de l'economia espanyola. Una de les armes per vendre el paradís eren aquests tipus de fullets editats en altres idiomes per atreure els clients dels mercats europeus més potents".

El document que es descriu és un fullet editat per l'empresa Eurobrava SA per vendre els habitatges i estudis de l'edifici Delfín, situat al sector Costa de la urbanització de Santa Rosa del Puig Rom, just al costat del far i a sota del Castell de la Trinitat.

Era un edifici que s'adaptava a les necessitats dels estiuejants dels països més avançats, amb aparcament privat, ascensors, antena de televisió col·lectiva, connexió telefònica automàtica o servei de correu diari, entre d'altres serveis que es consideraven innovadors per a l'època. A més a més, els habitatges estaven equipats amb extractors de fum a la cuina, mobles metàl·lics, escalfadors elèctrics i xemeneia, remarcava la promoció publicitària.

El document d'aquest mes forma part del fons de Joan Boix Castey, el qual conté tot tipus de documents que reflecteixen tot el seguit d'interessos del seu productor: fullets, revistes locals i comarcals, cartells, retalls de premsa i tot un seguit de llibres i documents que havien donat particulars de Roses.

L'edifici Delfín va ser una promoció de la flamant urbanització de Santa Rosa del Puig Rom. Era un exemple que posava les bases al model turístic de la vila marinera.

Aquest edifici, situat a la dreta de la portada del desplegable, tenia projectats 77 habitatges, i estava acompanyat de l'edifici Blaumar, situat a l'esquerra de la imatge, amb 49 habitatges. Tots dos eren la cirereta del pastís d'una urbanització que tot just tenia aprovat el Pla Parcial d'Ordenació i començava a bastir nous carrers, xalets i blocs de segona residència.