La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb una seu a Salt, que ara compleix vint anys, va sorgir com una iniciativa del Govern de Catalunya per potenciar l'oferta pròpia d'ensenyaments universitaris a distància. La institució va ser pionera al món en l'ús d'internet com a eina d'ensenyament, en una trajectòria ara ja de vint anys, i ha estat i és referent en l'eclosió i el desenvolupament de l'aprenentatge virtual (e-learning), aprofitant els continus avenços tecnològics.

«La tecnologia ens va permetre i ens continua permetent ser rupturistes», apunta el rector de l'Oberta, Josep A. Planell Estany, i afegeix que es van poder fer «coses que havien semblat impossibles com ara repensar l'ensenyament superior a distància a repensar l'aprenentatge de les professions que encara no existeixen».

Pilar Curós va ser una de les protagonistes de l'arribada de la UOC a Girona: «Jo vaig entrar de consultora l'any 1999. Anàvem amb disquets, fèiem trobades presencials cada quadrimestre i ens pagaven 60 euros extres al trimestre per pagar-nos la connexió a internet, ja que no era habitual tenir-ne ni teletreballar».

Hi ha alumnes que encara guarden aquelles relíquies, com en Josep Casadellà: «Encara conservo el mòdem Zoltrix amb el que em connectava a la UOC amb el seu clàssic so de connexió».

En Josep va començar a estudiar a la UOC perquè, després de 10 anys d'experiència com a cap de vendes tèxtil i 11 anys com a director de producció, es va quedar a l'atur. «Tenia 40 anys i la meva formació només era de COU, per això em tombaven el currículum a les seleccions», recorda.

La UOC va ser la solució: «Al principi anava molt perdut pel campus virtual, sort de la meva tutora! Ella va ser la flama sempre a punt per superar les dificultats i les baixades de motivació».

Eva López va començar a treballar a la seu de Salt de la UOC el novembre de 1997. «Els alumnes, quan demanaven l'accés a les titulacions homologades, omplien un disquet que ens portaven a la seu, cosa inimaginable avui dia; les matrícules d'inici també eren presencials i venien els tutors a la seu per establir vincles».

La universitat va començar amb 200 estudiants de les titulacions homologades de Psicopedagogia i Empresarials. Amb els anys ha anat creixent: «A principis del 2000 hi havia dies amb problemes de connexió al campus, perquè hi havia molta gent connectada al mateix moment. La UOC va tenir tant d'èxit i va créixer tant que s'havia d'ampliar capacitat de megawatts a la xarxa», rememora Curós.

El 29 de març de 1995 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat el Projecte de llei de reconeixement de la UOC. Pocs dies després, el 6 d'abril, aquesta llei es publicava al DOGC i l'endemà entrava en vigor. Fa, per tant, vint anys que la UOC va començar la trajectòria com a primera universitat en línia del món.