La Universitat de Barcelona (UB) va presentar ahir el seu Banc d'ADN de víctimes de la Guerra Civil espanyola, el primer a Catalunya, que compta amb la participació del laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la mateixa universitat.

Aquest projecte va començar el 2011, quan Marc Antoni Malagarrida i Roger Heredia van exposar la seva voluntat de trobar el seu oncle i besavi, respectivament, per mitjà d'una anàlisi genètica, a la responsable del laboratori de Genètica Forense de la UB i posterior fundadora del Banc d'ADN, Carme Barrot.

Des d'aquell moment, i veient la viabilitat del projecte, han aconseguit la col·laboració de la Fundació Bosch i Gimpera, de la Fundació Solidaritat UB i de l'Observatori de Bioètica i Dret de la UB.

Avui dia, malgrat que s'estima que a Catalunya hi ha unes 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut durant la Guerra, només s'han obtingut 71 mostres genètiques per buscar restes mortals de les víctimes, una xifra «molt reduïda» a causa d'una «falta de coneixement per part de la societat», va denunciar Roger Heredia.

Concretament, el banc està extraient petites mostres de sang dels familiars de les persones desaparegudes (com més pròximes siguin a la víctima millor), de les quals s'extreu ADN purificat en sang seca i es guarda a 75 graus sota zero al laboratori de Genètica Forense de la UB, dirigit pel doctor Manuel Gené. També estan recollint dades i anàlisis contextuals i antropològiques (fotografies, on va viure, quina roba portava, en quina batalles van participar, etc.) de cada víctima perquè el reconeixement sigui més senzill.

Fins al moment, han anat al banc per interessar-se per algun desaparegut català, madrileny i de Salamanca, així com nord-americans a la recerca d'un brigadista internacional mort a Espanya i un argentí, que vol trobar el seu germà mort quan lluitava contra els nacionals.

El punt de referència d'aquest banc és el d'un banc d'ADN semblant que existeix a Bòsnia i Hercegovina, en què es desenvolupen tasques d'entitats de la xarxa de l'Observatori Europeu de Memòries.

Heredia va assegurar que si aquest projecte no té veu és perquè, «encara que existeixen les mesures legals per impulsar-lo (amb referència a la moció del Parlament sobre el compliment de les recomanacions de l'informe del Comitè contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides), hi ha una falta de voluntat política».

També va recordar que per poder obrir les fosses comunes (a Catalunya hi ha 344 fosses comunes oficials) es requereix una anàlisi prèvia de cadascuna de les fosses i que en el cas que algun familiar no volgués que s'obrís es paralitzaria el procés, cosa que pot convertir aquesta iniciativa en una «missió gairebé impossible».

Tot i així, els impulsors del projecte es van mostrar optimistes davant el projecte de l'«ADN de la memòria», com també l'anomenen, i van recordar que, en paraules de Barrot, pot servir «per tornar els soldats a casa» 75 anys després.

El rector de la UB, Dídac Ramírez, va expressar el seu total suport a la iniciativa, al·legant que «les universitats (plenes d'investigadors i de gent jove) han d'ajudar a donar respostes a la societat i a donar difusió» a aquesta classe de projectes.