Un estudiós situa l'origen de la Devesa de Girona el 1430, com a defensa del Ter

El jove historiador de Santa Pau Albert Reixach guanya la beca Lluís Batlle i Prats amb una proposta que sorprèn el jurat per l'alta qualitat

17.07.2015 | 15:07
Sílvia Planas, Pere Freixas, Albert Reixach i Marta Madrenas.

La Devesa de Girona es va començar a projectar cap al 1430, segons sosté el jove estudiós Albert Reixach, que s'ha proclamat flamant guanyador de la primera edició de la Beca Lluís Batlle i Prats amb la proposta de treball L'aigua a la Girona preindustrial.
Nascut a la localitat garrotxina de Santa Pau el 1986, Albert Reixach va explicar ahir que cal remuntar-se fins al 1430, una data molt reculada, per trobar els primers documents municipals que parlen de la necessitat de reomplir amb terres el marge dret del Ter al seu pas per Girona, per defensar la ciutat de les avingudes d'aquest riu cabalós amb capçalera al Pirineu.
Encara que l'actual plantació d'arbres de la Devesa és del segle XIX, cal buscar el seu origen al primer terç del segle XV, tal com va deixar escrit l'hitoriador i arxiver que dóna nom a la beca, Lluís Batlle, el qual va tractar el tema, afirma Reixach, "en una nota que no va desenvolupar".
L'origen de la Devesa serà només un dels nombrosos aspectes que tractarà el treball L'aigua a la Girona preindustrial, guanyador d'aquesta beca biennal dotada amb 4.000 euros i promoguda per l'Ajuntament de Girona i l'Institut d'Estudis Gironins, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement històric de la ciutat.
L'objectiu de Reixach és estudiar les implicacions socials de l'aigua a la ciutat de Girona entre el segle XIV i el XVIII, en una cronologia anterior a la revolució industrial.
Reixach buscarà "el protagonisme creixent" que va tenir el govern municipal en la gestió dels recursos hídrics i descriurà "els aprofitaments" de què va ser objecte l'aigua, com ara "séquies, tints i adoberies", sense oblidar el regadiu al barri del Mercadal, així com les "iniciatives i estretègies per evitar els desbordaments dels rius Ter i Onyar", va explicar el mateix estudiós ahir en el decurs d'una roda de premsa.
"La condició de ciutat fluvial de Girona no és un tema nou, només cal passejar i veure on es fan les fotos els turistes", va afegir el guanyador de la beca, que té un màster en Humanitats de la UdG i la setmana vinent llegirà davant un tribunal en aquesta universitat la seva tesi doctoral sobre Girona, titulada Municipi, finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedieval.
A l'acte també hi va participar la tinenta d'alcalde i regidora adjunta a l'Alcaldia, Marta Madrenas, que va remarcar la idoneïtat de la proposta justament "perquè des del govern estem immersos en el projecte 'Quatre rius i una séquia' i ens sembla que aquest estudi guanyador de la beca pot aportar precisament una dosi de referència en l'àmbit d'aquesta iniciativa".
També hi era la directora del Museu d'Història de Girona, Sílvia Planas, membre del tribunal de valoració dels projectes presentats, per a la qual el treball de Reixach "permet obtenir una nova visió des d'una nova perspectiva que ens pot permetre aplicar aquesta recerca en el discurs del Museu".
Per la seva part, Pere Freixas, de l'Institut d'Estudis Gironins, va remarcar la sorpresa que va causar al jurat l'alta qualitat del treball de Reixach.
La beca rep el nom de Lluís Batlle i Prats en honor de qui va ser va ser membre fundador i secretari i vicepresident de l'Institut d'Estudis Gironins i arxiver municipal de Girona, càrrec que va exercir des del 1939 al 1979.
La beca s'atorga al millor projecte inèdit de recerca en l'àmbit de les ciències humanes i socials i, específicament, en els camps de la història, de l'art, de l'arqueologia i de la geografia relacionats amb la ciutat de Girona.
Reixach té fins a l'octubre de 2016 de termini per presentar el seu treball. "En definitiva, és veure com la ciutat i les institucions, emmirallant-se en les aigües del Ter i l'Onyar, s'han anat transformant des del segle XIV al XVIII", va concloure Reixach.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema