Investigadors de l'IRTA-Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han descobert uns gens que podrien explicar l'èxit evolutiu dels insectes, és a dir, per què s'han convertit, després dels bacteris, en el grup dominant de la Terra.

La investigació, liderada per Joan Cerdà, investigador de l'IRTA a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i Roderick Nigel Finn, de la Universitat de Bergen (Noruega), es va publicar ahir a la revista Nature Communications.

L'estudi, en el que també ha participat l'investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva, Xavier Bellés, ha descobert uns gens, denominats "Eglp", que acumulen el glicerol en òrgans i cèl·lules per evitar la congelació i la dessecació dels insectes en climes molt extrems.

Els científics han explicat que excloent els bacteris, els insectes representen més de la meitat de la biodiversitat del món, per la qual cosa se'ls considera el grup terrestre amb més èxit des del punt de vista evolutiu en la història de la vida.

Capacitat de colonitzar

L'explosió de diferents estils de vida dels insectes es deu a la seva capacitat de colonitzar ambients molt diversos, des d'aquells amb condicions excepcionalment àrides, a altres amb temperatures molt per sota de zero.

No obstant això, els insectes no són capaços de regular la seva temperatura corporal.

L'èxit d'aquests organismes ha estat associat amb l'aparició d'una sèrie d'adaptacions per a la supervivència davant la dessecació i la congelació.

Una d'aquestes estratègies és l'acumulació d'alts nivells d'alcohols, com ara glicerol o sorbitol, en òrgans específics, la qual cosa evita la dessecació i congelació.

Fins ara, no obstant això, no estava clar com els insectes transporten el glicerol través de les membranes cel·lulars.

Estudis anteriors havien suggerit que els principals grups d'insectes havien perdut els canals de membrana coneguts com a aquagliceroporines, que normalment transporten glicerol.

Aquests canals van sorgir en bacteris i organismes multicel·lulars i són diferents dels canals únicament d'aigua, coneguts com a aquaporines.

En aquest estudi, els científics han trobat que els insectes holometòbols, que és el grup evolutivament més avançat d'insectes i amb la biodiversitat més alta, tenen uns gens específics denominats entomogliceroporines (Eglp) que codifiquen canals d'aigua mutats amb la capacitat de transportar glicerol.

Canals selectius d'aigua

Segons ha informat el CSIC, amb estudis genètics, els científics han demostrat que les "Eglp" estan relacionades amb una aquaporina humana, que és un canal selectiu d'aigua.

Per entendre com els gens van evolucionar en els insectes, els científics han generat mutants específics per imitar el procés evolutiu i demostrar que una sola mutació en les mateixes regions centrals dels canals humans i d'insectes és capaç de convertir un canal d'aigua en un de glicerol de tipus "Eglp" i viceversa.

Després van reconstruir la història evolutiva de les "Eglp" i les aquagliceroporines ancestrals en organismes multicel·lulars.

Els resultats demostren que les "Eglps" substitueixen les aquagliceroporines en insectes holometàbols.

Amb aquesta evidència experimental, els autors han suggerit que les aquagliceroporines van ser substituïdes per "Eglp" probablement perquè aquests gens tenen una major capacitat de transport de glicerol. Segons els científics, la troballa és un exemple de la selecció natural darwiniana en l'àmbit molecular.