Javier Cercas, autor de la polèmica novel·la El impostor sobre la vida de mentides d'Enric Marco, qui va afirmar haver estat supervivent de l'Alemanya nazi, va comentar ahir que "qui no vulgui ficar-se en embolics que no escrigui".

Cercas assegura que va escriure aquesta novel·la "sense ficció" perquè "era redundant inventar sobre un tot inventat" i que la seva intenció d'aprofundir en la personalitat d'aquest home era comprendre per què el seu cas li generava tanta inquietud. "Jo estic tranquil amb el que he escrit, els meus llibres parlen de qüestions sovint delicades i hi ha gent que, sense llegir-los, opina. Sóc una persona coneguda i si algú pensa que pot ser rendible dir que sóc un feixista o que no vull que s'obrin les tombes; el problema és seu", afirma rotund.

La postura de l'escriptor, que va convertir la gran mentida de l'ancià en una metàfora de l'evolució d'Espanya davant l'arribada de la democràcia i l'oportunitat perduda d'haver conciliat el passat amb una altra actitud d'"els uns i els altres" davant la llei de Memòria Històrica, va provocar comentaris "no sempre honestos". "M'hauria agradat que el llibre hagués generat debat, i el que ha generat bàsicament han estat insults i estupideses que, a la llarga no signifiquen res", es lamenta Cercas, que reconeix que van pesar-li aquestes crítiques, escrites "abans que el llibre es publiqués".

"El impostor planteja amb tota la complexitat possible la legitimitat que té algú com jo per escriure sobre aquest assumpte; és cert que en moments m'he sentit malament, incòmode, quan m'he vist amb l'obligació de continuar malgrat anar en contra del que aquest home esperava", refereix. "Però això és el que explico en el llibre, el desassossec que sento des del principi", resumeix. Així i tot, Cercas està "més que ?raonablement satisfet" del llibre, que es va a publicar en molts altres països.

L'escriptor, que va clausurar divendres "Los excesos de lo normal y los defectos de la cordura" en els Cursos d'Estiu de l'Escorial que organitza la Universitat Complutense de Madrid, es va desplaçar des de Barcelona per analitzar amb els alumnes les coincidències del comportament del protagonista del seu llibre, Enric Marco, amb les matèries analitzades durant la setmana del curs.

Marco va ser desmentit el 2005 per l'historiador Benito Bermejo, la qual cosa va causar un gran enrenou i estupor informatiu. "Abans d'això, Marco va concedir desenes d'entrevistes, va ser una espècie de rock star de la memòria històrica; va ser el primer republicà que va parlar al Congrés en nom de totes les víctimes, un discurs que va portar a les llàgrimes els diputats i els familiars de les víctimes". Quan es va saber l'engany, Cercas es va obsessionar amb la manera en què tot allò havia estat possible i va arribar a la conclusió que l'impostor ho va fer "perquè l'estimessin i el respectessin". En això, assegura l'escriptor, no es diferencia en res dels altres, "però aquest home ho porta a l'extrem màxim, infringint totes les normes que els altres respectem".

En aquest punt, Cercas va defensar davant un fòrum integrat sobretot per psiquiatres i futurs psiquiatres que "el concepte de normalitat és una estafa". "No ens agrada la veritat, ens encanta la mentida -agrega- i ell n'explicava unes estupendes, que digeríem tots encantats, també els mitjans de comunicació". Per això, afirma que "no hi ha una sola resposta a la pregunta de si Marco és un tipus normal -reflexiona Cercas- en un sentit és absolutament normal, o supernormal, com Dalí; però també és un punyeter geni (...) Ara, a la pregunta de si se li'n va anar de les mans, no, en absolut". "Marco no es va extraviar en les seves mentides, ell ho sabia perfectament, era un histrió genial. Les grans mentides no es fabriquen solament amb mentides, es fan amb petites veritats i ell es va documentar, per això les seves mentides eren tan bones", afegeix.

Segons l'autor d'"Anatomía de un instante", a Marco "no li va agradar el llibre, i m'hauria preocupat que li agradés. Ell volia que el redimís".

Nou llibre al gener

La política va ser l'únic vessant que no va abordar Cercas, que va deixar en l'aire amb un "això és una ?altra forma de no veure la veritat" a una pregunta d'una alumna sobre la impostura aplicada a Catalunya.

Al gener Cercas publicarà un llibre d'assaig basat en unes conferències ofertes a diverses universitats d'Anglaterra que es dirà El punto ciego, i també està treballant en una novel·la que confia a acabar, si és capaç de "sortir-se'n bé", bromeja l'autor de Soldados de Salamina.