Girona ha perdut un dels artistes que amb més devoció i sensibilitat han pintat la ciutat, Mercè Huerta, companya del periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó, morta ahir als 85 anys d'edat a l'hospital de Santa Caterina, víctima d'un càncer que li van diagnosticar recentment.

El funeral per Mercè Huerta es farà avui (17 h) a l'església de Sant Feliu de Girona, situada ben a prop de la seva residència, la Casa Masó del carrer Ballesteries, edifici que el matrimoni Aragó-Huerta va cedir a la ciutat de Girona i que ha estat museïtzat i obert a la visita pública, mentre ells encara habitaven la planta superior.

Des d'aquest edifici, Mercè Huerta veia les cases de l'Onyar, unes cases que, enllà de la postal, van ser tema vital de comunicació per a una artista que va dedicar precisament a un balcó d'aquestes cases el cartell de Fires de Sant Narcís de 1990, el mateix any que va fer el cartell dels Premis Literaris de Girona, també una acolorida vista de l'Onyar, en aquesta ocasió de les seves aigües, on s'emmiralla el Pont de Pedra.

La pintora d'aquesta Girona va fer gala pública recentment del seu esperit inquiet i compromès quan va pronunciar una reivindicació feminista. En un acte públic el passat mes de febrer a l'Ajuntamnt de Girona, Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta, que ja havien donat l'edifici, van fer donació a la ciutat també del seu fons documental i artístic. En l'acte, Huerta va voler reivindicar el paper de la dona que, a més d'assumir les taques domèstiques, ha d'aconseguit tirar endavant una carrera artística i, encara més, en el cas d'ella, una tasca pedagògica com a professora de l'Escola Municipal d'Art (EMA) de Girona.

Huerta va néixer a Figueres el desembre de 1929 i es va traslladar a Girona a finals dels anys 50. Es va formar com a pintora amb Isidre Vicens (1975) i Domènec Fita (1980). Seria Fita qui li proposaria més endavant que l'ajudés a fer classes a l'Estudi d'Art de Montjuïc. L'any 1985 va obtenir per oposició la plaça de professora de dibuix i pintura, especialitat model, a l'Escola Municipal d'Art de Girona.

L'any 2008 va tenir lloc a Girona una gran mostra retrospectiva de la seva obra amb exposicions a tres espais de la ciutat: La Casa de Cultura (Girona i Paisatge), La Fundació Valvi (Figura i Natura) i la Fundació Fita (que recollia tota la tasca docent).

Com la mateixa Huerta explicava el 1990 en una entrevista de Rosa Gil al Diari de Girona, de jove va residir uns anys a la ciutat de Valls, on va començar a pintar: «La mare deia que jo vaig néixer amb el llapis a la mà i que per jugar pintava. Els meus pares varen decidir que anés amb una professora que hi havia a Valls, una italiana que ensenyava pintura. Aquesta professora em va despertar totes les ganes de pintar, pintava a tota hora, em va ensenyar perspectiva i color, anàvem a pintar a fora, fèiem figura, dibuixàvem...».

Però durant deu anys va deixar totalment els pinzells, fins que el 1975, seguint els consells d'Enric Marquès, va fer la seva primera exposició a la galeria La Gàbia de Girona.

Així és com va posar fil a l'agulla a una activitat que ara li permet ser present a les col·leccions particulars i també a les públiques del Museu d'Art i del Museu d'Història de Girona.

Entre les seves obres hi ha el cartell de Fires de 1990 que mostra la vida amb els focs artificials reflectits als vidres d'un balcó del qual penja roba estesa. Feina i festa i una aspiració política en forma de senyera estesa al vent.