Amb la mort de la Mercè Huerta, Girona perd una de les més destacades protagonistes de la història cultural i cívica recent de la ciutat. Sense oblidar mai les seves arrels figuerenques ni els anys d'adolescència que va passar a Valls, la Mercè va ser sens dubte una gironina compromesa amb la ciutat on va desenvolupar la seva trajectòria professional i vital, com a pintora, com a professora de belles arts, com a amiga i col·laboradora d'escriptors, artistes i intel·lectuals, i junt amb el seu marit, en Narcís-Jordi Aragó, com a promotora de la creació i posada en funcionament de la Fundació Rafael Masó, a casa seva, la Casa Masó.
La Mercè va ser sobretot molt generosa amb Girona, ja que va participar en incomptables activitats culturals i ciutadanes, des del disseny de cartells, gravats, il·lustracions o prenent part en dotzenes d'exposicions, fins l'hora de -primer- cedir el patrimoni de la Casa Masó a la ciutat i -segon- donar la seva col·lecció personal de pintures i dibuixos al fons d'art municipal. Amb la seva extremada educació, humilitat i refinada cultura, la Mercè també tenia un esperit crític admirable. Amant apassionada d'una sèrie d'indrets de la ciutat als quals va retornar sempre amb la seva obra, tant si era la Devesa com les cases del riu o el Barri Vell, no s'estava de reclamar l'atenció i cura constant que es mereix el patrimoni cultural de Girona.
El seu llegat, doncs, és preciós i perviurà per molts anys. Tots el podem apreciar quan ens passegem per les estances de la Casa Masó i ens admirem de com ella i en Narcís-Jordi van saber conservar tots aquells mobles, llibres i obres d'art, fins a l'últim detall; però sobretot quan, gràcies a les seves pintures, ens ha fet veure amb uns altres ulls la bellesa que s'amaga en el paisatge que ens envolta quotidianament.
