J a fa temps que llegir el diari o escoltar notícies ha deixat de ser una curiositat. Els esdeveniments s'anuncien amb el to d'una tragèdia grega. Els personatges solen ser solemnes, les frases sentencioses, l'argument, molt sovint, de drama (que vol dir, literalment, obra de teatre). La pregunta generada per les notícies acostuma a formular les solucions que ens sembla que haurien de prendre els governants. És més difícil que algú es pregunti: «I jo tinc alguna responsabilitat en tot aquest desgavell? Tinc l'obligació, en aquests moments, de ser més prudent?». Ja en el segle Xlll, Tomàs d'Aquino s'havia fet alguna vegada la pregunta: «La prudència ha d'estar en els súbdits o només en els governants?» I ja en el segle lV abans de Crist , Aristòtil en la seva Ètica, distingia entre la prudència de les lleis positives que pertanyen als governants, i l'altra que reté el nom comú de «política», que versa sobre les coses singulars. Han de ser prudents els governants i han de ser prudents les persones singulars. Tomàs diu que «regir i gobernar és propi de la raó». Els dos pensadors -Tomàs i el Filòsof grec- diuen que la prudència dels governants és «a manera d'art arquitectònic», i en els súbdits, a «manera d'art manual». Tot això només té a veure amb amb la prudència viscuda a nivell de gestió del bé comú, amb vocació específica en els governants i amb la «sol·licitud» de cada ser racional i de la seva corresponent responsabilitat. La lectura de la teologia del segle Xlll i de la filosofía Aristotèlica s'han considerat des de sempre com a oportunitats de reflexió molt interessants, però encara se'n consideren més en el moment actual. La prudència política, a nivells ben diferenciats, és vocació de tots. No tenim dret a ser frívols, ni tampoc indiferents, ni irreflexius, tot i essent sempre lliures en matèria política deixada a la lliure disposició dels homes. Pero Tomàs d'Aquino, reprenent Aristòtil una vegada més, ens llança una afirmació que pot portar-nos a pensar molt: «És impossible que sigui prudent un ésser que no sigui bo». Això, es pot dir que ja són figues d'un altre paner. Però són figues.
