«Si podem hem d'aconseguir una massa crítica de jovent que entengui que es necessiten els diners per viure, però no s'ha de viure pels diners. Els diners s'han convertit en un Déu i aquí ens hem equivocat». Així de clara i contundent es va mostrar ahir l'antropòloga i primatòloga britànica Jane Goodall (Londres, 1934) guanyadora del XXVII Premi Internacional Catalunya, que va rebre a la tarda al Palau de la Generalitat.
Goodall va destacar que quan un té el que necessita és feliç, però si un intenta aconseguir més diners, el seu índex de felicitat baixa. Goodall va ressaltar que Catalunya «ha liderat l'esforç de reconèixer que els animals tenen emocions» i va avalar la prohibició de les curses de braus a Catalunya, mentre apunta com a següent línia de treball acabar amb els correbous.
El jurat va reconèixer que les seves aproximacions científiques no només han descobert la vida dels grans simis, sinó que han donat a la humanitat una nova visió de la biosfera.
Ambaixadora per a la Pau de les Nacions Unides i «Dama» de l'Imperi Britànic, es tracta d'una de les més importants expertes en conducta animal, gràcies a la tasca que fa més de 50 anys ha dut a terme al Parc Natural de Gombe, a Tanzània, amb l'estudi del comportament dels ximpanzés. L'Institut Hane Coodall té una seu a Barcelona.
Goodall Goodall viatja durant uns 300 dies l'any perquè és conscient que «ja no queda molt temps» perquè ella pugui contribuir «al canvi». Per això, el 2014 va visitar 67 ciutats de 25 països.
«Això de "pensa en global, actua en local" és fals», considera Goodall, perquè pensar en global i no poder actuar en global pot generar bloqueig, en no saber com abordar el repte, o crear frustració en entendre que el poder el tenen els governs i les grans empreses.
En canvi, Jane Goodall estima que «hem de pensar directament en les coses locals», ja que «cadascun de nosaltres cada dia, pot marcar la diferència, ajudar la gent, els animals i el medi ambient», va argumentar.
«Podria denunciar que he conegut molta gent jove apàtica i depressiva» que fan a un sentir-se «avergonyit de la seva espècie», però la doctora prefereix ser positiva, buscar i despertar el compromís en «aquests joves amb esperit crític, als quals brillen els ulls», va dir. Altres «motius d'esperança» per a la investigadora són «l'increïble cervell humà, el més desenvolupat», i amb alta capacitat d'«innovació», com demostra el fet que hagi inventat «les xarxes socials, que poden expandir els missatges per tot el món».
Humans i ximpanzés
La doctora Goodall va ser la primera a posar en relleu les similituds entre humans i ximpanzés en les seves relacions familiars i socials, amb els seus estudis pioners en la dècada de 1960, una aproximació científica però amb sensibilitat en els seus mètodes, com el fet de posar noms als goril·les en lloc de numerar-los.
No obstant això, Goodall matisa el seu punt de vista, a partir del cas concret que països americans hagin concedit l'«habeas corpus» als primats: «Hi ha molta gent lluitant pels drets dels animals, i compten amb el meu suport, però són més importants els drets humans. Jo prefereixo lluitar per la responsabilitat humana».
Goodall no és partidària de la «humanització» ni de la «sobreprotecció» dels animals, sinó que, assenyala, «cada animal té la seva pròpia personalitat» i ha de ser «entesa en el seu context».
