Les obres en una de les grans cases que encara quedaven per reformar al carrer Ciutadans de Girona han posat al descobert un luxós palau gòtic que disposava fins i tot d´una torre de quatre plantes que s´alça per damunt de la resta de teulades, element constructiu que només es troba en les grans cases senyorials.

La restauració de l´enorme finca, impulsada per família Casals, especialitzada en la restauració d´antics edificis en ruïna per fer residències de luxe, ha tret a la llum grans arcades, columnes rematades amb capitells gòtics i finestres geminades que fan evident l´existència d´un habitatge d´un ciutadà notable.

La finca afectada és la del número 10 del carrer Ciutadans, que fa cantonada amb el carrer Joaquim Pla Cargol i s´estén per darrere fins a la pujada de Sant Josep. La finca tenia fins fa uns pocs anys a la planta baixa l´estanc d´Àngel Almazán, el bar Ciutadans i la botiga de roba Mas.

Precisament sota el paviment d´aquests entranyables comerços de la Girona del segle XX, l´arqueòloga professional Maribel Fuertes dirigeix un equip d´excavacions preventives que ha descobert l´existència d´una planta inferior al nivell del paviment del carrer Ciutadans. Aquesta planta subterrània, que va ser colgada durant una gran reforma al segle XVIII, està coberta amb volta de pedra o bé amb bigues de fusta, i hauria funcionat del segle XVI al XVIII.

Aquesta part de la ciutat va ser urbanitzada a partir de les darreries del segle XII, quan s´hi van establir burgesos i gent de les famílies patrícies de la ciutat, com indica el seu nom: carrer Ciutadans.

L´arquitecte Josep Maria Birulés ha assegurat que la intervenció que s´està fent «va més enllà del respecte» per l´obra preexistent ja que «torna a valorar el que l´edifici era».

Aquest serà un edifici residencial que constarà de tres habitatges en la seva part històrica, que és la que dóna al carrer Ciutadans, més dos habitatges de nova construcció a l´extrem oposat, que dóna a la pujada de Sant Josep. El conjunt té un aparcament soterrat i els nous inquilins de les plantes elevades gaudiran d´unes galeries i terrasses amb vistes privilegiades sobre la ciutat medieval.

El promotor, Miquel Casals, ha assegurat que encara no sap a què destinarà els baixos monumentals que sobre contundents arcades de pedra sostenen el conjunt. «Segurament ho destinaré a lloguer», ha explicat.

La família Casals va adquirir l´any 1990 la finca a una empresa de Barcelona. La part de l´estanc, que era propietat del titular del negoci, la va aconseguir a través d´una permuta per un altre local al mateix carrer. Al primer pis hi havia hagut les oficines de la OJE, l´organització juvenil espanyola que formava part de l´organització franquista.

Un estudi de l´arqueòleg de la UdG Jordi Sagrera explica que les «proporcions monumentals» fan evident que aquest edifici va pertànyer a famílies notables i defineix l´estil constructiu entre el romànic i el gòtic dels segles XIII i XIV.

Segons aquest estudi, la zona era un alou depenent del que avui és la parroquia de Sant Feliu de Girona. Pere Arnau va vendre el terreny al segle XII. El 1318 ja hi havia un edifici que era la casa de Joan Gerald. La documentació consultada per Jordi Sagrera permet identificar diferents propietaris de la finca, entre ells mossèn Guillem Sampsó.

Miquel Casals admet que fa uns anys va estar especulant amb fer un hotel a la finca.