Les noves tècniques de seqüenciació de l'ADN de dues universitats catalanes permetran identificar genèticament restes òssies amb gran fiabilitat procedents de fosses de la Guerra Civil, fins i tot les que estiguin molt degradades.
Aquesta tècnica pionera, presentada ahir a Barcelona, ha estat desenvolupada per les universitats Pompeu Fabra (UPF) i Autònoma de Barcelona (UAB) amb l'impuls del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu d'aquest estudi era «investigar l'aplicació a la genètica forense de les metodologies més punteres i innovadores en seqüenciació de genomes».
El cap del Servei de Genòmica i professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, Ferran Casals, va defensar els «bons resultats» d'aquesta nova anàlisi, que han estat possibles gràcies a una major «sensibilitat -en obtenir millors resultats amb una menor quantitat d'ADN-, augmentar el nombre de fragments d'ADN per analitzar i obtenir més informació» de cada gen analitzat.
Més concretament, aquest nou sistema està dissenyat perquè analitzi mostres forenses d'acord amb tècniques de NGS (Next Generation Sequencing) i permet amplificar fragments d'ADN d'una mida molt més petit i obtenir fins a uns 200 marcadors genètics, que inclouen informació sobre fenotips (com el color dels ulls o del cabell), quan abans es podien analitzar uns 16.
L'investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) Jaume Bertranpetit va explicar que, perquè aquesta tècnica sigui viable, és necessari localitzar les restes òssies, obtenir mostres vàlides d'ADN i trobar a familiars vius d'aquesta víctima per poder fer un anàlisi comparatiu.
L'avantatge per als familiars (que poden ser fins a de segona generació) serà, va anunciar Bertranpetit, que hauran de facilitar un tub amb saliva en comptes de punxar-se per donar sang com es feia fins ara.
Un altre dels investigadors del CSIC-UPF, Francesc Calafell, va afegir que amb aquesta tècnica «només hi ha dues possibilitats, o indica que és familiar o que no ho és. Si no ho és ho sabrem amb certesa i si ho és direm quin percentatge de coincidència hi ha».
No obstant això, va recordar que aquesta identificació no és possible si no hi ha mostres d'altres familiars amb les quals comparar-lo, i van demanar que es promogui un registre d'ADN de «com més gent millor».
