Acaben d'endreçar-se els gegants i els cap grossos de la Festa Major de Salt. I els tambors no marcaran el ritme d'un poble que ha suspès la seriositat dels que treballen i l'angoixa dels que no ho poden fer. Però en tot això hi ha una notícia de fons. Uns d'aquells fets, que tenen història i que quan s'entenen són un revulsiu de pau, de cordialitat, de perdó, i també el símbol de la força que remou els pobles. Ho explico.

Aquesta semana el nostre Sr. Bisbe Francesc i la Superiora General de la Institució de les Germanes de Sant Josep ( les Vetlladores, com els deien), la fundadora de les quals és la Venerable Maria Gay, nascuda a Llagostera, han fet pública la celebració de la Declaració solemne de la Beatificació de tres Religioses de la seva Congregació, a la Catedral de Girona, el dissabte dia 5 de setembre. (I això sí que es pot dir que és un ascens a Primera Divisió).

Una d'elles havia nascut a Gandia i les altres dues, a Banyoles i a Girona. La banyolina tenia 67 anys, una edat molt perillosa , cuidant malalts, enfortint l'amor a cada instant, per atacar el bé comú i merèixer la mort. Es deia:«Fidela», Fidela Oller, dona de consell i de fe. L'altra , la gironina, es deia :«Facunda»! Un nom que era el mateix que «Fidela» en l'entrega i el servei dels altres. «Desitjo donar la vida per la conversió d'aquests que persegueixen Déu i l'Església». Tenia seixanta anys. Però no ho he dit tot. És deia ?Facunda Margenat i resulta que, gràcies a als coneixements d'en Xavier Margenat, hem sabut que l'avi de l'Eziqui Margenat (en el món, Baldomero) que va ser el germà del pare de la Facunda. Eziqui fou beatificat a Roma el 7 d'octubre de 2007. El seu germà fou un pastisser molt conegut a Salt. I resulta que l'Eziqui, a casa del qual s'havia refugiat i on fou detingut «li demanà caramels per als milicians que el portaven cap a afusellar». Precisament Caramels de Festa Major. El ?ritme dels tambors s'ha barrejat sempre amb un amor de fons, aquell que corre per les venes dels pobles , l'amor testimonial de la gent que ha viscut i ha mort estimant. El triomf de Déu.