Les recents reflexions del papa Francesc sobre els divorciats o les seves referències en altres ocasions als homosexuals han posat sobre la taula temes delicats que generen debat dins i fora de l'Església i que anticipen qüestions que abordarà el Sínode de Bisbes d'octubre.

El pontífex ha aconseguit que el món eclesiàstic estudiï amb atenció qüestions polèmiques i ho ha fet amb un estil particular que ha sigut acollit per alguns sectors com un senyal d'obertura, mentre que des d'altres es defensa que certs canvis anirien en contra la doctrina cristiana. A més de plantejar qüestions relacionades amb els divorciats o els homosexuals, altres temes com el dels abusos sexuals a menors comesos pels membres del clergat, la situació de parelles juntes pel civil i en convivència, o la necessitat d'una partenitat responsable sense tenir fills "com conills" van ser impulsats pel papa.

Francesc vol diàleg i així ho ha transmès en diverses ocasions, com quan va demanar l'obertura del Sino Extraordinari de la Família del passat octubre que les pares sinodals parlin amb llibertat, però respectant sempre les opinions dels altres.

El diàleg va estar servit i el mateix Francesc es va mostrar molt satisfet per les "animades discussions" i va assegurar que s'hauria quedat "molt preocupat i trist" si tots haguessin estat tots d'acord.

El passat dimecres, el pontífex al·ludia a la situació, a l'Església, dels divorciats que han establert una nova convivència i va dir que aquestes persones "no estan excomulgades i no han de ser tractades com a tals". Era la primera vegada que es pronunciava públicament de forma tan clara sobre aquest tema i les seves paraules cobraren especial rellevància, ja que, es van produir a dos mesos que l'Església catòlica celebrés el Sinodo Ordinari dels Bisbes.

El debat sobre si els divorciats que s'hagin tornat a casar puguin o no promulgar, no és nou, doncs el cardenal alemany Walter Kasper va demanar més "misericòrdia" feia els casos difícils, incloent el de personar els divorciats i readmetre'ls a la Santa Seu, i també en els sagraments, a través d'un camí de penitència.

Opinions que han estat rebutjades per alguns membres de l'Església com el prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe, el teòleg i cardenal alemany Gerhard Ludwing Müller, que sustenta que realitzar un canvi en aquest sentit seria contrari a la doctrina cristiana. A la mateixa línia es va expressar, recentment, el prefecte de la Casa Pontifícia i secretari del papa emèrit Benet XVI, Georg Gänswein qui ha defensat una "rodalia" cap a aquestes persones, pero al mateix temps ha subratllat que "un pastor no ha de prendre decisions a partir dels aplaudiments dels mitjans de comunicació", sinó que s'ha de ?guiar per "l'Evangeli, la fe, la doctrina i la tradició".

També el Papa va reconèixer que "situacions com aquestes contradiuen el sacrament cristià", però tot seguit va matisar que "amb el cor de la mare (l'Església) busca el bé i a la salvació de tots, sense excluir ningú". Francesc vol una Església que no tanqui "les portes a ningú" i que aculli tots "amb misericòrdia", també els homosexuals. Precisament a ells, es va referir només uns mesos abans d'estrenar la seva pontificació quan se li va preguntar qui era ell per jutjar els gais, en la conferència de premsa que va oferir en el vol de Brasil a Roma.

Cal destacar que el pontífex ha aconseguit parlar de temes tabú per l'Església com ara els abusos sexuals comesos per una part dels membres del clergat. A més, en alguna ocasió va demanar perdó a sis víctimes i reconeixia que els líders de la Santa Seu "no han respòs adequadament a les denúncies d'abús presentades per les famílies i per això van ser víctimes".