La ciutat de Barcelona comptarà amb un pla global d'actuació municipal de Memòria Històrica per a tota la legislatura, en el qual s'inclourà "el reconeixement del dolor i els fets" que van suposar els bombardejos de 1938 per part de l'aviació italiana, en el seu 80è aniversari. Així ho va explicar el comissionat de Projectes Estratègics i Memòria Històrica de Barcelona, Xavier Domènech, una de les primeres actuacions del qual va ser retirar el bust del rei Joan Carles del Saló de Plens del consistori, en considerar que no complia la llei, ja que el rei és, des de fa més d'un any, Felip VI.
Per a la creació del pla de Memòria Històrica, Domènech es proposa "dialogar amb entitats de la ciutat" sobre el nomenclàtor, la simbologia existent als carrers, diverses commemoracions, com la dels bombardejos del 1938, i el futur d'espais històrics com el castell de Montjuïc. L'objectiu del nou govern municipal és fer partícips de les decisions sobre aquests temes a les entitats veïnals i culturals barcelonines, inclosos els responsables museístics, va precisar el comissionat.
Tot i això, les seves primeres decisions han provocat malestar, d'una banda, en el PP, per la retirada del bust del rei Joan Carles, i, per una altra, en els veïns de Nou Barris, en anunciar-se que es traslladaria l'estàtua de la II República a l'anomenat popularment "llapis", el monument existent a la confluència del passeig de Gràcia amb ?l'avinguda Diagonal, on estava originàriament. Des de fa anys, l'estàtua de la II República està ubicada a la rotonda de la plaça Lluchmajor de Nou Barris, on els veïns la consideren seva i on creuen que ha de quedar-se. Domènech va indicar que, efectivament, l'estàtua no es tocarà d'aquest districte de tradició obrera i que s'ha decidit fabricar una rèplica per a la ubicació del passeig de Gràcia.
Atacs massius
Respecte a la commemoració dels bombardejos aeris de març del 1938, que van ser els primers a Europa sobre la població civil i van suposar més de mil morts i uns dos mil ferits, el comissionat va informar que es treballarà un calendari d'activitats en el qual també participaran ciutats italianes i japoneses, com Hiroshima i Nagasaki. "Van ser bombardejos cruels, integrals, despietats, que volien crear l'infern a la Terra i així va ser per als habitants de Barcelona", deia el comissionat.
Entre les deu de la nit del dia 16 de març de 1938 i les tres i vint minuts del dia 18, el bombardeig va durar 41 hores i va suposar dotze atacs massius, amb el llançament indiscriminat de 44 tones d'explosius sobre la població barcelonina, amb intervals de tres hores. L'aviació italiana va bombardejar Barcelona amb la tècnica denominada "per saturació": quan els equips de rescat s'endinsaven a la zona bombardejada per auxiliar les víctimes, els avions tornaven a bombardejar, per causar més dolor i danys personals. "Fins i tot l'ambaixador alemany a Espanya va informar Berlín que potser els italians s'havien excedit" narrava Domènech.
