Tres pintors protestants són testimonis i intèrprets dels horrors que, en nom de la religió i l'afany de riquesa, es van cometre a Europa i Amèrica durant el segle XVI a la novel·la Tríptico de la infàmia, de Pablo Montoya. L'obra de l'escriptor colombià és un gran fresc històric de les complexes relacions entre el vell i el nou continent en els primers anys de vida d'Amèrica. Amb el rerefons de les guerres de religió a Europa i l'impacte que té en la mirada dels europeus el món acabat de descobrir, el llibre, publicat per Random House, reflecteix també la recerca de la creació artística i de la bellesa.
Tres històries diferents
El relat comença amb la història de Jacques Lemoine, cartògraf i pintor de Diepa (Normandia), qui narra la trobada amb una nova realitat des de l'òptica fascinada de qui entra en contacte amb els indígenes a partir del gust compartit pel color i la bellesa. Però, a més, a l'obra Lemoine és testimoni de la persecució promoguda per una Europa dominada pel fanatisme religiós i l'afany d'enriquiment.
La segona història d'aquest tríptic se centra en els terribles fets ocorreguts a París una nit d'agost de 1572, quan un grup de catòlics desferma una persecució contra els protestants de la ciutat. El protagonista és Francois Dubois, pintor francès nascut a Amiens el 1529, qui en la matança perd el seu mestre, la seva dona i el fill que esperen, i deixa com a testimoni el quadre La massacre de Sant Bartomeu.
El tercer personatge d'aquest tríptic és Théodore de Bry, famós gravador de Lieja, que impactat i commogut per la lectura de la Brevísima relación de la destrucción de Indias, de Bartolomé de les Casas, dedica bona part de la seva vida a la creació d'una edició il·lustrada del relat de les infàmies narrat per aquest sacerdot.
Per Pablo Montoya, Tríptico de la infàmia està travessat "de massacres" pròpies del segle XVI i "d'un dolor que batega a cada full com un cor malsà", però al mateix temps cada pàgina acull "la llum de la recerca infatigable de la creació artística, la bellesa i la sensació que ella s'aixeca com una endevinalla, un enigma".
