La 21a edició del Festival de Cinema de Sarajevo va exhibir ahir per primera vegada, Good Night Sarajevo, un documental dedicat al periodista de ràdio Slobodan Boban Minic, que durant el llarg setge de Sarajevo, en la guerra bosniana (1992-1995), va decidir romandre a la seva ciutat i usar la veu per infondre esperança als oients. Actualment Minic resideix a la localitat altempordanesa de l'Escala, on va arribar a finals de 1994 per retrobar-se amb la seva dona i els seus dos fills, els quals havien abandonat el país en guerra uns mesos abans. "La seva única arma va ser la paraula", explicava el periodista Edu Marín que, juntament amb l'historiador i realitzador Olivier Algora, firma aquest llargmetratge. "Minic es va quedar a la ciutat perquè va sentir que era la seva obligació, la seva manera de resistir", afegia Marín.
A Ràdio Sarajevo (ara Ràdio Bòsnia i Hercegovina) es dedicava a connectar famílies i persones separades pel conflicte, o parlava de tot menys de la guerra, per ajudar els habitants de la ciutat a oblidar la barbàrie, a tractar de portar o "fingir" una vida normal. Segons va relatar el mateix Minic, en aquell moment era conscient de la importància de les informacions que connectaven "aquesta gent infeliç" a Bòsnia i escampada pel món, i que el seu programa era l'únic capaç de proporcionar-les, motiu pel qual es va esforçar per evitar que cap dels centenars i milers de missatges que rebia diàriament "quedés sense llegir". I tot això sense llum, calefacció, transport, aliments ni medicines.
Arribada a l'Escala
Tot i que Minic -que és llicenciat en Dret- es va quedar a la ciutat per seguir amb una tasca que considerava "necessària", el 1993 va decidir evacuar la seva esposa, Edina Kurtagic i els seus dos fills, quan van trobar una bala al bressol del seu fill petit de menys d'un any, "a només a deu centímetres del seu cap". Tal com va explicar en una entrevista publicada a Diari de Girona el 22 d'abril de 2012, l'esposa i els nens van abandonar Sarajevo en un comboi amb protecció oficial que els va portar fins a Croàcia des d'on Edina Kurtagic es va espavilar per arribar a Eslovènia. Des d'allà, i amb l'ajuda d'un periodista local, Sasha Vugdalic, del corresponsal de Catalunya Ràdio, Joan Solés i del fotògraf gironí, Miquel Ruiz, van acabar finalment a l'Escala.
L'agost de 1994, el locutor va aconseguir sortir de Sarajevo -a través d'un túnel que hi havia sota la pista de l'aeroport- per visitar la seva família a l'Escala. Tot i això va tornar a la capital de Bòsnia per seguir la seva tasca a Ràdio Sarajevo acreditat com a corresponsal de Ràdio Escala i traductor de Catalunya Ràdio. Amb unes condicions de treball cada vegada més dures, finalment Minic es va quedar sense veu. "Pràcticament no teníem aigua i havíem de parlar hores i hores en estudis tancats en els quals a l'estiu es podia arribar als 40 graus, i a l'hivern, als 20 negatius" explicava el 2012 aquest periodista bosnià, que recordava que els metges li van prohibir "pronunciar una sola paraula durant almenys sis mesos". "El soldat s'havia quedat sense la seva única arma. La batalla s'havia acabat. L'única alternativa que em quedava (i terroritzava) era canviar el micròfon per un fusell i les paraules per bales. La decisió de marxar de Sarajevo, probablement per sempre, estava pressa" va relatar Minic. Va decidir llavors reu?nir-se amb la seva família a l'Escala, on segueix residint actualment.
Teixint la història
El documental, Boran Minic relata com van passar cinc anys sense tornar a Sarajevo, on va morir la seva germana Jadranka al febrer de 1994 en un bombardeig al mercat. A la cinta, de 63 minuts de durada, narra els seus retrobaments amb les persones i els llocs que van teixir la seva història. Per a Minic, el seu treball "va ser una resistència sui generis als que volien destruir (la ciutat) per provar que la vida en comú (de convivència entre diferents ètnies i religions) no era possible, tot i que a Sarajevo es convivia durant més de 500 anys".
Marín va concebre la idea de rodar aquesta història, la seva ?òpera prima com a director de cinema, després de llegir el llibre de Minic Bienvenido a Sarajevo, hermano.
Entre el 14 i el 22 d'agost, es ?mostren un ?total de 259 pel·lícules de 57 païsosal Festival de Sarajevo, que va sorgir fa vint anys durant la guerra civil de Bòsnia (1992-1995).
